El Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant (UA), la Unitat per a l’Ensenyament Multilingüe, la Coordinadora d’Estudis Universitaris de Filologia Catalana, el Servei de Llengües i la Seu de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana de la UA i la Unitat per a l’Ensenyament Multilingüe i el Servei de Llengües i Política Lingüística de la Universitat de València (UV) han signat un comunicat contra la proposta de Llei de Llibertat Educativa de la Generalitat Valenciana.
El comunicat assenyala que, després d’analitzar la proposta de llei i les seues «deficiències», les entitats signants duran a terme accions per a sensibilitzar la societat i mostrar a la Conselleria d’Educació «els riscos que comporta la proposició de llei en la versió actual».
A parer seu, aquesta proposició de llei sobre la llibertat educativa «no és adequada en el context educatiu i sociolingüístic» actual, per la qual cosa reclamen que es retire i que la Conselleria «duga a terme una política lingüística decidida i compromesa amb el valencià», davant la «situació de debilitat extrema» de la nostra llengua.
El text afirma que «no és cert que fins ara s’haja negat a les famílies la possibilitat de participar en el pla lingüístic del seu centre», que feien amb la resta de la comunitat educativa, a qui «ara s’exclou del procés de decisió».
«Per al legislador, la llibertat lingüística és, estrictament, llibertat per a no estudiar en valencià», denúncia, i assevera que és l’administració educativa, amb l’assessorament científic necessari, qui estableix «quins són els aprenentatges fonamentals que han de formar part del currículum d’ensenyament perquè s’ajusten a uns estàndards de qualitat bàsics».
«Emergència lingüística»
Igualment, censura que la proposta normativa «no preveu cap mesura que compense la delicada situació sociolingüística en què es troba el valencià, sinó just el contrari», ja que considera que posa «en lliure competència dues llengües que, de partida, tenen unes condicions sociolingüístiques molt desiguals», en la qual el valencià viu una situació d’«emergència lingüística», mentre que «és absolutament fals que la llengua castellana es trobe en situació de minorització».
«L’efecte d’un sistema d’elecció de llengua vehicular com el que es proposa comportarà definitivament l’exclusió del valencià dels centres educatius, fora de la presència mínima en què ha de ser vehicular i de l’assignatura mateixa. Amb una societat fortament castellanitzada, especialment en el cas de les zones urbanes, la lliure competència entre les dues llengües afavorirà la dominant, el castellà, i farà molt difícil l’accés a l’ensenyament en valencià a les minories que puguen sol·licitar que aquesta siga la llengua d’ensenyament», lamenta el comunicat.
Així mateix, el text apunta que, després de «dècades d’una política lingüística clarament insuficient o directament contrària a l’objectiu de fer normal socialment el valencià», aquesta proposta de la Generalitat «fa preveure que entrem, novament, en un procés de contraplanificació lingüística, previsiblement la més greu que s’ha conegut en democràcia».
La UV i la UA subratllen que «la vertadera llibertat que hauria de perseguir l’educació en democràcia és la llibertat de pensament». «La proposició òbvia la situació sociolingüística tan desigual que presenten les dues llengües oficials en la comunitat autònoma: el sistema educatiu hauria de compensar aquest desequilibri si es vol la normalització del valencià i si es vol aconseguir que l’alumnat aconseguisca en el sistema educatiu una competència equilibrada entre les dues llengües oficials», recalquen aquestes institucions acadèmiques.
