En el darrer episodi d’“Intel·ligència Financera”, la secció de formació econòmica de Diari La Veu amb Jordi Vizcaino, el formador financer carrega contra el paquet d’ajudes anunciat pel Govern espanyol per facilitar l’accés a l’habitatge a la gent jove i reclama una estratègia “seriosa” que combine oferta pública i privada, infraestructures i fiscalitat adaptada a la realitat salarial. “És un brindis al sol”, resumeix sobre la mesura estrella de fins a 30.000 euros per a compres derivades de lloguers amb opció de compra de VPO.
Segons Vizcaino, la proposta naix condemnada a ser irrellevant per pura aritmètica: “En 2024 només se’n faran 3.700 VPO en tota Espanya i hi havia 33 contractes de lloguer amb opció de compra; això és el 0,8% del total”. Per a ell, vendre-ho com a solució general “és ‘m’estàs venent la burra’”. El resultat: “No va funcionar el tema de l’habitatge; el problema persistirà si no s’aborda de manera integral”.
El formador insisteix que el coll de botella és triple: temps, sòl i infraestructures. Pel que fa als terminis, recorda que “una promoció triga, de mitjana, dos anys entre llicències i obra”, i denuncia traves administratives que poden allargar-se “fins a 15 anys” en casos de grans desenvolupaments urbans a València (l’Horta). “Tu no pots esperar 15 anys a tindre un habitatge”, remarca.
Sobre el sòl, proposa “posar serietat” i mobilitzar patrimonis públics: “Hi ha terrenys estatals —Ministeri de Defensa inclòs— on es podria promoure ja”. Reclama també fixar regles clares perquè la iniciativa privada puga fer VPO i lloguer assequible amb beneficis “raonables”, evitant plusvàlues desmesurades per requalificacions: “El que et fa milionari és una decisió política; cal equilibrar-ho”.
L’episodi baixa al terreny del dia a dia amb un cas pràctic: els costos reals d’una VPO/VPP de tres habitacions a l’àrea metropolitana de València (l’Horta) “ja van de 240.000 euros cap amunt”. A això s’hi suma l’IVA (10%) i despeses d’escriptura i registre, “que poden situar l’esforç inicial prop dels 30.000 euros”. “Un jove necessita sous alts o suport familiar; si no, és inviable”, adverteix.
Per a compensar, Vizcaíno defensa mesures “més eficients” que les subvencions discrecionals: “Lleva’m l’ITP o l’IVA als menors de 35; si no es ven, l’Estat tampoc recapta. És més simple i efectiu que prometre ajudes que no arriben”. Per a llogar, qüestiona l’assegurança estatal d’impagaments als menors de 25: “Si ja pressuposes impagaments abans que existisca el contracte, el missatge és dolent”.
El pòdcast també mira més enllà de la ciutat i posa el focus en la mobilitat com a clau d’igualtat d’oportunitats residencials. Vizcaino defensa un cinturó d’infraestructures que permeta viure a municipis com Castelló (Ribera Alta), Alginet (Ribera Alta), l’Alcúdia (Ribera Alta) o Torrent (Horta Oest) amb connexions ràpides i freqüents cap a València (l’Horta): “Si en metro tardes el doble que en cotxe perquè hi havia única, estàs empentant la gent al vehicle privat i encares la vida”. També critica l’increment recent del títol jove mensual de transport fins a quasi 15 euros i els recàrrecs fora de l’àrea metropolitana: “T’han fet un poquet més pobre al mes”.
En política d’oferta, proposa combinar nova construcció amb rehabilitació i un debat honest sobre el model turístic, pels seus efectes en el parc residencial: “Volem 10.000 de ‘borratxera’ o 3.000 de qualitat que gasten el mateix? El model impacta en preus i disponibilitat”. I tanca amb una recepta de corresponsabilitat: “Dóna pas a la iniciativa privada amb condicions, fixa preus taxats on calga, blinda la revenda especulativa de VPO i posa calendari. Solucions n’hi ha, però cal feina i serietat”.
