Els organitzadors d’actes taurins tornaran a rebre enguany 140.000 euros de la Diputació de Castelló, la mateixa quantitat que l’any passat, quan la partida va augmentar un 55,5% més que el 2023, amb l’objectiu de «secundar i fomentar» aquestes activitats als pobles.
La junta de govern de la corporació ha aprovat la concessió de subvencions a 148 associacions (134) i penyes taurines (14) de 77 municipis de la demarcació per a dur a terme bous al carrer durant el 2025.
La presidenta de la institució, Marta Barrachina (PP), reitera el compromís de l’equip de govern amb els bous al carrer, ja que considera que són “els esdeveniments festius amb més arrelament i caràcter tradicional de la nostra terra” i “un recurs turístic que dinamitza els municipis i afavoreix el teixit econòmic”.
“Perquè Castelló és una província taurina i els bous al carrer, especialment, són una senya d’identitat dels nostres 135 municipis i de la nostra cultura“, afirma Barrachina, a més de destacar que “cada dia són més les associacions i penyes” que participen en aquests festejos.
“Amb aquestes ajudes no només fomentem la celebració de festejos taurins als nostres pobles, sinó que reforcem el nostre compromís amb una de les manifestacions culturals i representatives del territori”, remarca el diputat de Cultura, Alejandro Clausell.
El 2024, la Diputació de Castelló també va organitzar dues corregudes de jònecs a Morella (els Ports) i Benassal (el Maestrat) el 24 d’agost i el primer de setembre, respectivament, amb entrades a 1 euro, amb l’objectiu de fomentar la tradició taurina a la demarcació.
La programació se sumava a la de la primera edició del Circuit Valencià de Corregudes de Jònecs, organitzada per la Fundación Toro de Lídia, amb seu a Madrid, gràcies a una ajuda directa de 300.000 euros per a la promoció i execució d’activitats taurines al País Valencià durant el 2024, concedida per l’exvicepresident primer i exconseller de Cultura i Esport, Vicente Barrera, de Vox, i que enguany ha tornat a repetir el conseller del departament, José Antonio Rovira, després de l’acord de pressupostos assolit entre el president de la Generalitat, Carlos Mazón, i el partit d’extrema dreta.
