Aquest dijous de vesprada La Cívica-Escola Valenciana protagonitzava el seu acte d’inici de curs a la ciutat d’Alacant amb diverses intervencions i amb el convenciment que el període acadèmic actual serà «d’activisme social i de defensa de la llengua».
La presidenta d’Escola Valenciana, Alexandra Usó, explicava en la seua intervenció que l’activisme per la llengua, «en la situació actual», és «més necessari que mai», deia en relació amb les lleis que s’estan aprovant a les Corts Valencianes a instàncies d’un PP «que és més de dreta que mai».
Per això, Usó considera que «hi ha molt a reivindicar i a mobilitzar perquè la democràcia no es quede en paper mullat». La presidenta d’Escola Valenciana feia un balanç històric de la feina feta en matèria educativa des de la Transició, i constatava que al País Valencià «per cada pas endavant en retrocedim cinc cada vegada que governa aquesta dreta», que fa polítiques «a esquenes del món acadèmic i adreçades a anul·lar l’essència del poble valencià».
Usó recordava també que a l’inici del curs passat la situació era incerta, ja que la llei de «llibertat educativa» encara no havia sigut aprovada ni tampoc definida, i el context actual és ben advers degut a la desaparició del valencià als col·legis i escoles de les zones de predomini lingüístic castellanoparlant i també a la votació per part de les famílies de l’anomenada «llengua base», amb la qual «si no s’arriba a un mínim la majoria dels alumnes acabaran estudiant en castellà encara que vulguen fer-ho en valencià».
A banda, la presidenta d’Escola Valenciana ha citat les altres cinc lleis «de la vergonya», referint-se a la de «concòrdia», a la que canviarà i castellanitzarà À Apunt, a la d’Antifrau i a la de transparència, i ha recordat també que hi ha en marxa una nova llei de senyes d’identitat «que fa feredat».
Activitats
A la comarca de l’Alacantí, La Cívica-Escola Valenciana preveu la realització d’un seguit d’activitats que va anunciar Marisol Pinilla, presidenta de l’entitat, que esmentava les Trobades 2025, que enguany se celebraran a Alacant –la d’infantil i primària– i al Campello –la de secundària i batxillerat–; el premi Sambori, el Cinema a l’Escola, la lectura del Tirant lo Blanc per a l’IES de la comarca, el premi a la innovació educativa Joan Ponsoda, la Lliga de Debat de secundària i batxillerat, la Plaça del Llibre d’Alacant, la calçotada, les sessions de conversa del voluntariat pel valencià, els cursos de valencià, l’aniversari de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, el dia de les lletres valencianes, la Festa Valor, el festival Fesfoc o la jornada d’intercanvi d’experiències, entre altres esdeveniments.
«Tot això i més ho fem perquè defensem la nostra llengua, la nostra comarca i el nostre país, i volem sumar tot el que fem al que fan les nostres entitats germanes que formem Escola Valenciana, però també a la resta d’entitats locals i comarcals amb les que ens uneixen valors, amistats, estima i llengua», deia Pinilla.
La presidenta de l’entitat comarcal també introduïa una part política en el seu discurs, criticant que la llei promoguda pel conseller José Antonio Rovira «vol arraconar el valencià a les nostres aules i hem de plantar cara». Per això, demanava ajuda «per a poder organitzar actes als centres educatius, xerrades a les famílies perquè coneguen la importància d’estudiar en valencià i els seus avantatges per a les seues filles i fills», entre altres qüestions.
En l’acte també parlaven Jordi Antolí, director de la Unitat per l’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant; i Mar Iglesias, professora en aquesta mateixa universitat.
