S’ha escrit molt sobre les causes del descarrilament del tren Iryo d’alta velocitat a Adamuz (Còrdova) el passat 18 de gener i sobre la situació de la seguretat ferroviària després de l’accident. Però potser per això té més valor el que va escriure’s abans dels fets.
El Sindicat Federal Ferroviari, afiliat a la Confederació General del Treball (SFF-CGT) va enviar el passat setembre una carta al ministre espanyol de Transports, Óscar Puente, que va passar pel registre d’entrada del sindicat el 26 d’aquell mes i que està signada per Noelia Martín, secretària general del SFF.
A la carta es denuncien les conseqüències negatives -en opinió d’aquest sindicat- que està tenint el procés de liberalització ferroviària i l’aplicació “d’una lògica de mercat” a les conegudes com Obligacions de Servei Públic, com pot ser el servei ferroviari.
“El procés de liberalització ferroviària, lluny de consolidar un model estable i eficient, ha derivat en una dinàmica de competència descontrolada que amenaça la sostenibilitat del sistema” s’explica a la carta, que també detalla que “la denominada ‘guerra de preus‘ [entre les diferents empreses que exploten línies d’alta velocitat] està posant en risc no sols la viabilitat econòmica de les empreses, sinó també la qualitat i la seguretat del servei”.
Aquests riscos a la “seguretat del servei” s’expliquen per la pressió que tant els operadors com la pròpia Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) estan fent “de forma reiterada” per aconseguir una rebaixa dels cànons per l’ús de la infraestructura ferroviària com a via “per a compensar les pèrdues derivades d’aquesta competència feroç”.
“El resultat d’aquestes polítiques -continuen des del sindicat- és una paradoxa, les pèrdues dels operadors privats volen que siguen compensades amb una reducció dels ingressos que es destinen al manteniment de la infraestructura”. I de forma encara més explícita, els ferroviaris avisaven quatre mesos abans de l’accident d’Adamuz: “Les polítiques de liberalització, externalització massiva de tasques i abandó del manteniment estan comprometent de manera alarmant la seguretat ferroviària”.
12.000 incidències i 20 descarrilaments en un any
L’accident d’Adamuz i també el col·lapse del servei de Rodalies a Catalunya no van ser “casos aïllats” que van aparèixer per sorpresa, sinó que, en certa forma, ja hi havia elements per pensar que una tragèdia així era possible.
L’any 2024, segons dades del SFF-CGT, es van registrar més de 12.000 incidències en la xarxa ferroviària, la qual cosa suposa un increment del 25,4% respecte a exercicis anteriors. A això se suma una deterioració de la puntualitat en Rodalia i Mitjana distància, amb conseqüències directes per a centenars de milers d’usuaris que depenen d’aquests serveis diàriament. Segons els informes de la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), durant eixe mateix any es van comptabilitzar 81 accidents, 20 descarrilaments i 21 incidents en passos a nivell. Aquestes xifres, lluny de ser assumibles, “configuren un panorama que no pot ser considerat normal ni tolerable en un sistema de transport que ha de ser sinònim de seguretat i confiança”, explica la carta.
La manca d’inversió no és només en la infraestructura, sinó que també ha tingut conseqüències en el capital humà.
La precarització de les plantilles ferroviàries induïda per aquest procñes de liberalització “no sols suposa una injustícia laboral, sinó que repercuteix directament en la seguretat ferroviària”, avançaven de la CGT al setembre. I continuen: “personal amb escassa formació, sotmés a càrregues de treball excessives o a contractes de curta duració, assumeix tasques crítiques per a l’operativa i la
fiabilitat del sistema. La rotació constant lligada a cada licitació implica que, amb cada contracte, es perd experiència acumulada i s’afebleix la capacitat de resposta davant emergències”.
La conclusió dels ferroviaris és que “la liberalització ens ha portat, en definitiva, d’un esquema que converteix un dret ciutadà a un negoci inviable i fràgil, carregant els riscos sobre la plantilla i minvant l’erari públic”.
