Hui s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) l’ordre 2/2025 de la Conselleria d’Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, per la qual es regula i convoca el procediment de consulta als representants legals de l’alumnat per a triar la llengua base aplicable a partir del curs escolar 2025-2026, de conformitat amb el que estableix l’anomenada «Llei de llibertat educativa».
D’aquesta manera, des del dia 25 de febrer del 2025, a les 9 del matí, fins al 4 de març de 2025, a les dos de la vesprada, es podrà participar en el procediment per a triar la llengua base –valencià o castellà- per a cadascun dels estudiants matriculats en els centres.
Aquesta llengua base, segons recorda l’ordre, serà la que tindrà «un major pes i una major presència en l’ensenyament, i si és el cas, la que s’utilitzarà perquè l’alumnat aprenga a llegir i escriure».
Des de la Conselleria asseguren que el procés dissenyat és «senzill». Les famílies triaran de manera telemàtica la llengua principal, valencià o castellà, per a cadascun dels seus fills matriculats en centres públics o concertats en 2n cicle d’Infantil, Primària o els tres primers cursos d’Educació Secundària Obligatòria (ESO). Serà suficient que vote un representant legal per cada fill.
En concret, el representant legal de l’alumnat haurà de contestar a la següent pregunta: «Quina és la seua preferència sobre llengua base d’educació?», podent optar de manera excloent entre valencià o castellà.
Per a votar caldrà accedir a la web de la Secretaria Digital, que s’activarà en els pròxims dies. Una vegada s’accedisca caldrà seleccionar al seu fill/a introduint el Número d’Identificació de l’Alumnat (NIA), que podrà trobar en la fitxa de dades de l’escolar proporcionada amb anterioritat pel centre educatiu.
L’administració educativa «garanteix que totes les famílies puguen votar i, si en algun cas, hi ha dificultats per a accedir a un sistema informàtic podran fer-lo des dels seus propis centres». Una preocupació a tenir en compte, i més si és té vigent les dificultats del departament de José Antonio Rovira amb la informàtica, amb nombrosos casos d’aplicacions que no funcionaven o que donaven errors importants.
Decisió de les famílies
Rovira, en un comunicat ha assegurat que «s’ha acabat el temps en què l’Administració decidia la llengua en què estudiaven els xiquets i xiquetes de la Comunitat Valenciana. La planificació lingüística es farà, per primera vegada, a partir de la voluntat expressada per les famílies. Aquesta consulta els dona veu i capacitat de decisió i el resultat de la consulta serà el que elles decidisquen». Una afirmació que en realitat no és certa, ja que, fins ara, eren les comunitats educatives, via els seus òrgans representatius com els consells escolars els qui decidien el percentatge de cada llengua en el pla d’estudis de cada centre, almenys en els centre públics. En els concertats sí que eren les direccions, però en cap cas l’administració. De fet, l’última administració que va imposar una llengua única a l’ensenyament valencià va ser la franquista, fa més de 50 anys.
Prèviament a l’inici de la consulta es publicarà en cada centre educatiu un cens provisional de famílies amb dret a participar. Així mateix, hi haurà un període d’al·legacions perquè les famílies puguen corregir les seues dades si es detecta algun error, i es publicarà un cens definitiu, amb el llistat de progenitors que poden participar en la consulta.
La llengua base serà la llengua que tindrà un major pes i una major presència en l’ensenyament i, si és el cas, la que s’utilitzarà perquè l’alumnat aprenga a llegir i escriure, en 2n cicle d’Infantil i els dos primers cursos de Primària. «En qualsevol cas, el sistema serà equilibrat, amb una diferència del 20% entre una llengua i una altra. Es tracta que tot l’alumnat tinga un domini del castellà i valencià en finalitzar l’etapa educativa obligatòria», ha manifestat Rovira.
Aquesta consulta ha tingut una gran oposició en els centre eductius. Tant els docents, com els equips directius, les Ampes o els consells escolars d’arreu del País Valencià –a més de les més de 4.000 al·legacions individuals, rebutjades en bloc per conselleria- s’han manifestat contundentment contra una mesura que, asseguren, «dificultarà l’elaboració de plans d’estudi coherents de centre, arraconarà el valencià i no assegura la presència del 50% d’assignatures en aquesta llengua, en cap cas». Els experts també posen en dubte que el sistema garantisca el domini del valencià, si aquesta llengua deixar de ser vehicular en l’educació, tal com demostren bona parts dels membres del Consell, que «van estudiar en castellà i hui són totalment incompetents en valencià».
La neutralitat de l’educació en dubte
Rovira ha animat a les famílies al fet que participen en la consulta «amb absoluta llibertat» i trien la llengua que preferisquen. «L’Administració és neutral i no opina ni es decanta per cap opció. La veu de les famílies és la clau d’aquest procés», ha assenyalat.
Malgrat aquesta promesa, des de diferents centres han denunciat la censura de la campanya a favor del valencià, així com dels cartells o altres materials informatius de cara a la consulta.
En l’altra platet de la balança, càrrecs de la conselleria, com Daniel McEvoy, secretari valencià d’Educació i número dos de Rovira, han participat en actes en favor de triar el castellà en la consulta.
Estudiants reubicats per la Dana
En el cas d’alumnat afectat per les inundacions del passat 29 d’octubre i que estiga reubicat en altres centres, les famílies podran votar des de qualsevol centre educatiu.
En cas de no participar en la consulta el centre, en virtut de la seua autonomia, assignarà a l’alumne l’una o l’altra llengua base segons el resultat obtingut.
