Quan visites alguna ciutat, una parada obligatòria és la seua gastronomia. Però, amb tanta ressenya a internet, punts trucats, favors de plataformes, recomanacions d’amistats, influenciadors gastronòmics i d’altres personatges que barregen imatge amb qualitat i publicitat, tot és confús. De vegades, la deessa fortuna nuga patrons d’espai temps i dona senyals que són molt més importants. En un passeig pel Cabanyal de València després de la processó de la Setmana Santa Marinera, apareix eixe senyal diví.
Un restaurant amb ínfules de Nàpols apareix a la cantonada del carrer Pintor Ferrandis, 30. Pares l’orella i se sent parlar italià. Cosa comuna a València, però no a la cambrera, sinó a la clientela. Un restaurant napolità on van els italians? És això possible? És com anar a Roma i trobar un restaurant d’arrossos on van valencians. Vol dir que el producte ha de ser de qualitat. Doncs això és el Jà Fritta. Un restaurant regentat per napolitans als Poblats Marítims de València.
Està decorat amb un quadre gegant d’unes mans que treballen la farina. Bufandes d’Itàlia i el Nàpols. Una samarreta amb el 10 de la selecció argentina de futbol presideix el salonet davant la vidriera d’antipasti. I com no, Maradona a tot arreu. En cas de ser una persona viscuda als huitanta i noranta, un admirador del bon futbol i del bon menjar estàs a un lloc predilecte. Sempre pots preguntar a Rino i Fabiana, els amos del negoci, per alguna història napolitana. Que l’esperit del Magnànim recórrega la Mediterrània!
Diari La Veu recomana quatre plats. En primer lloc, començar per l’albergina sofregida amb tomaca i mozzarella al forn. Compte! És un plat que quan ix de cuina està molt calent. El nom en carta és parmesana d’albergina i té un preu de 4 euros. L’especialitat, com el mateix nom indica, és la pizza fregida. Pot semblar una cosa totalment antagònica i pesada, però és una calzone passada per oli bollit que dona textura, però no engreixa el producte.
Per beure hi ha diverses opcions. Per una banda, les begudes sense alcohol típiques, resfrescs, aigua i d’altres. No obstant això, en cas de ser amant del vi, la casa recomana el prosseco. Un vi espumós senzill de beure. Però, l’opció d’un bon vi negre originari de la bota italiana, també és una opció guanyadora. Prepara el paladar perquè ve el menjar casolà.
La carta ofereix una selecció de pizzes a 9 euros amb combinacions variades per a tots els gustos. Entre les opcions destaca la Scugnizzo, amb mozzarella, ricotta, salame napoli, pernil dolç i pebre negre, així com la Complete, que combina mozzarella, ricotta, ceba, tomaca i pebre negre. També hi ha propostes com la Pulcinella, amb escarola, anxoves i olives negres; la Gennari, amb friarielli, llonganissa i mozzarella; o la Miseria e Nobilità, amb parmesà, albergina, carn picada i mozzarella. La carta continua amb varietats com la Masaniello, la Polpetta, la Vesuvio, la Tartufo, la Sofia, la Sfiziosa, la Mediterranea i la Capricciosa, totes amb ingredients que van des de la tòfona i la crema de carabassa fins a la tonyina, les carxofes, els xampinyons o el vitet.
L’opció que recomana Diari La Veu és l’opció vegetariana de la Tartufo i la Verda. La primera porta ricotta trufa i mortadel·la. La segona pesto, ricotta, mozzarella i alfàbega. La trufa sempre és una opció guanyadora. Però, pot ser que tinga massa pes i la resta de condiments estiguen poc ben combinats. No és el cas. Es desfà al plat i a la boca. Per la seua banda, la Verda és potent al paladar i les fulles d’alfàbega li aporten una frescor per gaudir del mos. La massa té 30 hores mínim de fermentació per mantenir el gust i la tendresa que després se suma al cruixent del fregit.
Però, què hi ha del dolcet? Doncs pal café. La carta de postres inclou dues varietats d’straccetti, una de xocolate i una altra de pistatxo, amb un preu de 4 euros cadascuna, a més d’unes postres del dia per 5,50 euros. Aquest mitjà va tastar les postres de la casa que en eixe moment era la cassatina també conegut com cassata siciliana. Un dolç típic napolità amb forma de la muntanya Vesuvi. A la perifèria del plat hi ha un fil de xarrup de pistatxo. L’exterior és una espècia de massapà amb un interior de ricotta que es desfà als llavis amb boletes minúscules d’stracciatella. Un menut pecat que et farà sentir com a Nàpols sense necessitat d’agafar un avió. El preu, 22,50 euros per persona. I sí, atenen en valencià perfectament. Oh, miracle, ens entenem!
