Homenatgen Vicent Tomàs i Martí a Artana en el centenari de la seua mort

República Valenciana / Partit Valencianiste Europeu han convocat un acte d’homenatge al polític valencianista Vicent Tomàs i Martí al cementeri d’Artana (la Plana Baixa), en plena serra d’Espadà, aquest dissabte, 27 de gener, a les 12 hores, per a commemorar el centenari de la seua mort el primer de febrer. Hi intervindrà Joaquim Meneu i, posteriorment, es farà una visita al poble i hi haurà un dinar.

Vicent Tomàs i Martí va nàixer accidentalment a València el 1898 per una estada temporal de son pare, comerciant dels productes derivats de l’espart, una indústria important a Artana i altres pobles de la rodalia de la serra d’Espadà. Va estudiar Medicina a València i Barcelona, on va despertar el seu interès pels moviments catalanistes. Tant va ser així que va ser nomenat delegat perpetu a València de la Unió Catalanista, un dels molts partits nacionalistes catalans de l’època que aspirava a una transversalitat mai no assolida.

Des de ben jove va entrar en contacte amb el nacionalisme i va connectar amb les organitzacions Joventut Valencianista (1915) i la Unió Valencianista Regional d’Ignasi Villalonga, i va començar a col·laborar assíduament en la premsa catalana (L’Estat Català, L’Intransigent) i en altres portaveus dels ideals valencianistes com Veu de la Plana o La Correspondencia de Valencia.

També va destacar per la seua inquietud literària, va participar el 1919 en l’Agrupació Nacionalista Escolar, que reivindicava la llengua dels valencians i que tenia objectius ben evidents, tal com indica el mateix nom de l’entitat. Era un temps en què la Declaració Valencianista del 1918, tot i el seu nul efecte pràctic, havia despertat l’interès polític de bona part de la ciutadania. Hi havia més condicions que no abans per plantejar alternatives polítiques de descentralització i de recuperació nacional.

Aplec de la Muntanyeta de Sant Antoni de Betxí

El 26 d’agost del 1920 va convocar un aplec valencianista a la Muntanyeta de Sant Antoni. La trobada es va repetir fins al 1923, atès que l’any següent Vicent Tomàs i Martí va morir amb només 34 anys i l’aplec de Betxí ja no comptava amb el seu principal impulsor. Alhora, l’amenaça del règim de Miguel Primo de Rivera, imposat a través del colp d’Estat de setembre d’aquell any, atemoria uns valencianistes que defensaven un projecte polític ben antagònic al que aquell dictador havia establert per la força. I no només per les intencions descentralitzadores dels promotors de l’aplec, sinó també perquè entre els seus objectius hi havia el de combatre el caciquisme rural que tant afectava aquelles comarques i que el primorriverisme protegia amb determinació. Tant era així que en l’aplec del 1923, el quart consecutiu i l’últim de la primera etapa, es va llegir un «manifest als llauradors valencians» en què se’ls instava a protegir «la vostra pàtria natural, la vertadera Pàtria valenciana», i es feia una crida perquè els camperols s’alliberaren «de les nombroses sangoneres que fan impossible la nostra vida». El setmanari El Temps, a través de Violeta Tena, va reproduir íntegrament aquest manifest.

L’origen de l’Aplec, en definitiva, tenia una intenció aglutinadora, de defensa d’un país per fer que va trobar un entrebanc en la seua construcció amb la mort prematura de Vicent Tomàs i Martí, qui també va tindre temps de convertir-se en un articulista de referència en publicacions periodístiques com Nostra Parla, Pàtria Nova o La Correspondencia de Valencia. El 1922 fins i tot va fundar un periòdic mensual, El Crit de la Muntanya, autodefinit com «fulla mensual valencianista agrària [sic]», conceptes que encaixen amb la biografia política d’aquest gran inspirador nascut a Artana. Ell mateix, en una d’aquestes trobades, va impulsar també la fundació de la Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes, amb la intenció d’absorbir el nacionalisme valencià en una mateixa entitat. Com apuntava Vicent Baydal a la revista Saó, aquella Lliga volia expandir el valencianisme en clau rural a través d’aquella convocatòria a Betxí i també mitjançant la implicació de personalitats d’aquestes localitats –metges, capellans, mestres– en la causa, que també havia de comptar amb una agenda lingüística desenvolupada, en aquest cas, per l’històric Carles Salvador.

Tot i la repressió de l’última etapa de la Restauració borbònica, el valencianisme emergent, posterior a Tomàs i Martí, no va poder fer tot el recorregut polític que pretenia. Tampoc durant la República, un període il·lusionant que va acabar de manera tràgica. Però el cert és que aquell aplec es va recuperar a inicis del segle actual, actualment es continua celebrant i ha esdevingut una de les moltes cites obligades per al valencianisme, un moviment amb moltes limitacions, tot i que amb menys de les que va trobar Vicent Tomàs i Martí.