El preu mitjà de l’habitatge nou s’ha duplicat des de 2019 a la ciutat de València i la seua àrea metropolitana, però els salaris sol han pujat un 10%, amb el que el mercat s’ha tornat “inaccessible”.
Aquesta és una de les conclusions de l’últim informe de la Càtedra Observatori de l’Habitatge de la Universitat Politècnica de València (UPV), corresponent al tercer trimestre de 2025. Aquesta càtedra està finançada per diferents constructores, promotores immobiliàries i inversors especialitzats en el sector immobiliari, inclosa l’Associació de Promotores de València (Aprova) o la constructora del Banc Santander.
El valor mitjà de venda supera ja els 3.700 euros/m² en la capital i aconsegueix més de 4.500 euros/m² en municipis com Godella, Almassera o El Puig. “La conseqüència és clara: un mercat que creix en xifres, però es buida d’accessibilitat”, ha advertit el director de la Càtedra, Fernando Cos-Gayón López, en un comunicat.
Els salaris, en canvi, a penes han crescut un 10% des de 2019. Hui l’esforç mitjà per a adquirir un habitatge supera el 45% dels ingressos nets d’una llar tipus, molt per damunt del llindar d’accessibilitat recomanat per la Unió Europea, que se situa en el 30%.
“El mercat és estadísticament visible, però socialment invisible”, explica Cos-Gayón. “Les famílies treballadores són les grans absents del nou cicle immobiliari”, ha afegit.
Encariment del lloguer
La tensió està també molt present en el mercat del lloguer. De fet, València lidera en 2025 l’encariment del lloguer a l’estat espanyol, amb un augment interanual del 17,1%. El preu mig mensual assoleix els 1.674 euros, la qual cosa converteix l’arrendament en una opció inviable per a bona part de la població treballadora i jove.
“El 35% dels contractes signats són ja de caràcter temporal o de curta estada, mentre el lloguer de llarga duració es redueix”, ha remarcat Cos-Gayón.
A més, el director de la Càtedra ha postil·lat que aquesta situació “cronifica el desarrelament urbà: joves que retarden la seua emancipació, famílies desplaçades a la perifèria i treballadors essencials que ja no poden viure a la ciutat on treballen”.
El creixement demogràfic agreuja la pressió
Espanya va aconseguir l’1 de gener de 2025 una població total de 49,08 milions d’habitants, superant per primera vegada la barrera dels 49 milions. El creixement anual de 2024 va ser de més de 458.000 persones, degut íntegrament al saldo migratori positiu. En aquest aspecte, el País Valencià ha sigut un dels territoris més dinàmics: la seua població ha crescut un 5,5% des de 2022, i el 84% d’eixe augment prové de població estrangera, segons dades referenciades en l’informe.
Aquest creixement, encara que positiu, segons l’Observatori, “agreuja la pressió sobre un parc d’habitatge ja insuficient, sense una estratègia coordinada entre administracions”.
En aquest context, l’informe identifica el cost de construcció com un “obstacle determinant. Els materials, l’energia i la mà d’obra han encarit l’edificació fins a fer-la inviable en molts casos. Les vacants de treballadors en el sector s’han multiplicat per quatre en l’última dècada i la fragmentació empresarial impedeix assumir grans promocions públiques o privades”.
La construcció industrialitzada com a solució
La construcció industrialitzada, assenyalen des de la Càtedra, “permet reduir els terminis d’obra, estabilitzar costos i garantir qualitat”. “L’exemple històric del primer edifici de la UPV, dissenyat per Joaquín Hernández i construït en només 12 mesos, entre 1969 i 1970, amb un sistema totalment prefabricat, demostra que la rapidesa i la durabilitat poden conviure. 55 anys després, l’edifici continua operatiu, recordant que la visió tècnica i la planificació industrial són compatibles amb la permanència i l’excel·lència”, afirmen.
L’informe conclou que l’estat espanyol necessita redefinir la seua política d’habitatge. “L’anomenat habitatge assequible viable ha de ser digna, sostenible i replicable, però també econòmicament possible. No es tracta de competir amb l’habitatge lliure, sinó d’oferir llars als qui hui estan exclosos del mercat”, indica.
“Les dades no són destí, sinó mapa”, ha conclòs Cos-Gayón. “I el mapa de 2025 assenyala un rumb clar: industrialitzar per a construir més, redefinir l’habitatge assequible i retornar a les ciutats la seua funció essencial: ser llocs d’acolliment, no d’expulsió”, ha afegit el catedràtic.
