Un conflicte per l’estat d’un habitatge de lloguer de Xixona (l’Alacantí) va acabar traspassant la disputa entre els inquilins, la propietària i l’agència immobiliària. Després de mesos de reparacions i incidències, la Policia Local va entrar al pis el 9 d’abril del 2024 arran d’un avís al 112 per un possible incendi elèctric i va deixar per escrit que la instal·lació elèctrica de l’habitatge era “deplorable”.
El document policial assenyala que, quan els agents arribaren, ja no eixia fum de l’endoll on s’havia produït l’incident i, una vegada comprovat que no hi havia perill d’incendi, es va cancel·lar la intervenció dels bombers. Tanmateix, els policies van observar “cables en contacto directo con madera” i indicaren que alguns endolls, aparentment, no disposaven de presa de terra.
La intervenció policial es va produir després de mesos de discrepàncies sobre les condicions de l’habitatge i quan els arrendataris ja havien començat a formalitzar les reclamacions.
Un lloguer amb obres encara pendents
La relació contractual havia començat l’estiu anterior. El document de reserva de l’1 d’agost del 2023 identifica Alejandro Carmona Rosales com a arrendatari optant i Sonia Arias Domínguez com a representant legal d’Iberdeal Pan & Broadcast SL, amb SICU Casa com a nom comercial. La mateixa documentació presenta SICU Casa com a encarregada de la promoció i comercialització del lloguer per mandat de la propietat.
La renda acordada era de 525 euros mensuals i el document establia que, en formalitzar el contracte, s’havien d’abonar 2.100 euros: 525 del primer mes, 1.050 corresponents a dos mesos de fiança i altres 525 pels serveis de l’agència.
La mateixa SICU reconeix posteriorment que, quan es va entregar l’habitatge, encara s’hi estaven fent treballs. Segons la seua versió, els futurs inquilins n’havien sigut informats i van insistir a entrar abans que finalitzaren perquè un d’ells havia de començar a treballar en un nou centre. Finalment, les claus es van entregar el 25 d’agost, amb els dies restants del mes sense cost.
Aquest punt no és discutit en la documentació recopilada: els inquilins sabien que hi havia treballs pendents. La discrepància apareix en la dimensió i duració posterior dels problemes.
La cronologia documental recull que l’11 de setembre es van comunicar nombroses incidències i es van enviar fotografies. L’endemà, segons el dossier aportat, es va advertir d’una avaria que obligava a mantindre l’aigua tallada des de la clau general perquè un grifó perdia aigua contínuament. Durant setembre i octubre continuaren les entrades d’operaris i les actuacions relacionades amb la dutxa, portes i altres elements de l’habitatge.
Els inquilins porten el conflicte als advocats
La situació va acabar formalitzant-se jurídicament el març del 2024. Un primer requeriment de LAL/Legálitas, datat el 7 de març, feia referència a problemes d’habitabilitat, aigua, rajoles, mobiliari i instal·lació elèctrica i advertia, entre altres qüestions, d’un possible risc d’incendi. Un segon burofax, del 27 de març, reiterava les reclamacions.
El 30 de març, José Luis Ortega va acudir també a l’Ajuntament de Xixona. En la instància afirmava que l’habitatge era “inhabitable” i sol·licitava expressament una “intervenció i visita al pis per valorar-lo”, a més d’una actuació municipal sobre l’activitat de SICU Casa.
La resposta municipal no va entrar a valorar tècnicament l’estat de l’immoble. La Regidoria d’Habitatge i Urbanisme va comunicar que els actes denunciats es trobaven “en l’esfera jurídica dels particulars” i que la resolució no corresponia a l’administració local, sinó als tribunals ordinaris. En la documentació aportada no consta que s’efectuara la visita que havia sol·licitat l’inquilí.
La Policia Local constata problemes elèctrics
Nou dies després, el conflicte va adquirir una dimensió diferent. A les 16.47 hores del 9 d’abril, el Centre de Coordinació d’Emergències 112 va alertar la Policia Local d’un possible incendi elèctric al mateix habitatge. Segons l’informe, Ortega va explicar als agents que havia començat a sentir olor de fum mentre netejava la cuina i que havia observat fum procedent d’un dels endolls de l’espai on hi havia la rentadora.
Quan els policies arribaren, el fum ja havia desaparegut i no van detectar un perill immediat, però la inspecció visual va deixar una observació contundent en el comunicat oficial: “la instalación eléctrica de toda la vivienda es deplorable”.
Els agents van assenyalar igualment l’existència de cables en contacte directe amb fusta i que alguns endolls aparentment no tenien cable de presa de terra. L’acta també recull que Ortega dormia en un matalàs al menjador, allunyat dels endolls.
Aquesta constatació policial resulta especialment rellevant perquè es va produir aproximadament un mes després que el primer requeriment legal ja haguera advertit de problemes en la instal·lació elèctrica i d’un possible risc d’incendi.
SICU Casa nega que l’habitatge fora inhabitable
La versió de SICU Casa és radicalment diferent. En una extensa resposta del 22 d’abril del 2024 dirigida a LAL Abogados, l’agència sosté que les fotografies aportades pels arrendataris corresponien precisament al període en què encara s’estaven executant els treballs prèviament coneguts per ells. Segons SICU, la majoria de les actuacions tenien caràcter “merament estètic” i no afectaven els serveis bàsics de l’habitatge.
L’agència també enumera les actuacions efectuades: entre altres coses, afirma que es va enrajolar completament un bany i se’n va pintar el sostre, es va substituir la nevera i es va reparar el grifó de la cuina. SICU sosté que els mateixos arrendataris van demanar posteriorment que no es completaren alguns dels treballs pendents.
Respecte de la instal·lació elèctrica, SICU assegura en la mateixa resposta que estava “en perfecte estat” i que disposava del corresponent butlletí elèctric, renovat recentment. També afirma que en el moment de l’entrega no hi havia cables solts ni caixes de registre obertes.
Aquesta afirmació contrasta amb l’observació que la Policia Local havia deixat per escrit tretze dies abans sobre l’estat “deplorable” de la instal·lació, els cables en contacte amb fusta i la possible absència de presa de terra en alguns endolls. L’informe policial, però, és una constatació de l’actuació dels agents i no una pericial tècnica completa sobre la instal·lació elèctrica.
La salut mental entra en la resposta de l’agència
Un altre dels aspectes més delicats del cas apareix en la resposta de SICU del 22 d’abril. L’agència incorpora informació sobre la salut mental d’Ortega per qüestionar la seua interpretació dels fets i atribueix al reclamant diferents trastorns, entre els quals arriba a mencionar l’esquizofrènia.
Més endavant, el document torna a utilitzar aquesta informació per valorar el seu comportament i credibilitat.
Tanmateix, el dossier documental aportat assenyala que el document mèdic que s’ha utilitzat posteriorment per contrastar aquestes afirmacions recull ansietat fòbica i generalitzada, possible depressió i altres circumstàncies, però no menciona esquizofrènia i indica que no s’hi objectiva simptomatologia psicòtica.
El mateix dossier considera pendent de determinar amb precisió com va arribar la informació mèdica als diferents interlocutors, qui hi va tindre accés i amb quina finalitat va circular. Per tant, la documentació disponible no permet concloure per si mateixa que aquesta circulació fora il·lícita.
Actuacions davant l’AEPD i la Generalitat
El conflicte va continuar després de l’abandonament de l’habitatge i va arribar també a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).
Segons la documentació recopilada, un primer expedient va acabar amb un apercibiment per infracció de l’article 13 del Reglament General de Protecció de Dades, relacionat amb el deure d’informació. Aquest resultat, però, no equival a una resolució que declare il·lícita tota la possible circulació de dades mèdiques.
Una segona reclamació presentada el maig del 2025, centrada específicament en l’ús i confidencialitat de dades de salut, va ser inadmesa el 12 de juny d’aquell any perquè l’AEPD va considerar insuficient la prova aportada per deduir una vulneració de la confidencialitat o unes mesures de seguretat inadequades. La resolució indicava la possibilitat de presentar una nova reclamació si apareixia documentació addicional.
La documentació també apunta una altra qüestió encara no resolta definitivament: la situació de SICU Casa respecte del Registre d’Agents d’Intermediació Immobiliària del País Valencià. L’agost del 2024, la Inspecció General de Serveis de la Generalitat va registrar una denúncia sobre aquesta qüestió i la va traslladar a la Subdirecció General de Funció Social de l’Habitatge.
Diari La Veu s’ha posat en contacte amb SICU Casa per saber la seua versió. Després d’una salutació coordial, Sonia Arias, ha rebutjat fer declaracions a aquest mitjà de comunicació per aquest cas. “Nosaltres no anem a fer declaracions sobre aquest cas ni comentarem res amb un periodista”, ha traslladat al final de la conversa.
El que va començar l’agost del 2023 com un lloguer amb unes obres encara per acabar va derivar, així, en mesos d’incidències, requeriments d’advocats, reclamacions administratives i una intervenció policial. I deixa una contradicció documental especialment clara: mentre SICU Casa sosté que la instal·lació elèctrica estava “en perfecte estat”, la Policia Local de Xixona va deixar escrit, després d’accedir a l’habitatge, que el seu estat era “deplorable”.
