Unir esforços per a una acumulació de forces. Tres plataformes diferents dels moviments socials valencians han presentat hui un manifest i un calendari de mobilitzacions per posar el dret a l’habitatge al centre del debat polític. Aquestes plataformes són Juntes per l’Habitatge -impulsada sobretot per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH)-, València no està en venda -que agrupa col·lectius veïnals i de defensa del territori sobretot del Cap i Casal- i l’Acord Social Valencià (ASV) -sorgit de les mobilitzacions per fer fora Carlos Mazón de la Presidència- i sumen vora una trentena de moviments socials, veïnals i sindicats.
Amb aquesta confluència volen reengegar la mobilització permanent pel dret a l’habitatge que fa un any va quedar estroncada per la dana. Just les setmanes abans de la riuada s’havien produït enormes manifestacions a València i Alacant i una acampada a la plaça de l’Ajuntament, però la situació d’emergència posterior va provocar que l’activisme es bolcara en el suport a les zones afectades, aparcant altres reivindicacions.
Ara, la data de caducitat del 31 de desembre de l’escut social creat durant la pandèmia i que podria deixar 60.000 famílies d’arreu de l’estat al carrer, ha motivat la necessitat de convocar una “manifestació urgent”, per tal d’exigir al Govern espanyol no només la prorroga de la mesura, sinó que “la convertisca en estructural”.
Les plataformes convocants, però, no volen que aquesta siga una simple mobilització “reactiva”, sinó l’inici d’un “nou procés de lluita” per tal d’aconseguir que “l’habitatge siga un dret i no un privilegi a l’abast de cada cop menys gent”.
Fets i no paraules
“La situació és absolutament dramàtica” han explicat a la roda de premsa per convocar la manifestació i han recordat que “només el 2024 hi van haver 3.510 desnonaments al País Valencià”. Per açò, davant de les declaracions del nou president, Juan Francisco Pérez Llorca, que l’habitatge seria “la prioritat” del seu mandat, li han reclamat “fets i no paraules”.
“Ens hem reunit ja amb la conselleria dues voltes -ha explicat un dels portaveus, José Luis González-, hem demanat una reunió amb l’Ajuntament de València i fa mesos que esperem, però no ens donen més que paraules boniques, i volem fets”. Entre els fets que es podrien fer immediatament, amb la legislació actual a la mà és la prohibició dels desnonaments sense alternativa habitacional i el control de lloguers declarant el País Valencià com a “zona tensionada”, segons preveu la Llei d’Habitatge.
Bateria de mesures
Davant la proposta de “més construcció” oferta tant per la Generalitat com per l’Ajuntament de València, les plataformes convocants han elaborat la seua pròpia bateria de mesures dirigida a aquestes administracions, però també a l’Estat.
A més, de les dues mesures més immediates i la de l’escut social reclamen la creació d’un parc públic d’habitatge social mobilitzant “la cessió obligatòria d’ús dels habitatges buits que permet la llei”, tant de la banca rescatada, els fons d’inversió internacionals i les SOCIMI, com de la SAREB. També mitjançant “l’ús intensiu” del dret de tanteig i retracte i la “prohibició de la venda d’immobles per a especular”.
També reclamen la modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per permetre els contractes indefinits; la suspensió immediata de la concessió de noves llicències d’habitatges d’ús turístic (conegudes com a VUT) i l’eliminació del límit màxim de deu dies per a ser considerades VUT; així com la intervenció urgent que pose fi a l’assetjament immobiliari per a així “acabar amb agressions a famílies com les que estan tenint lloc, pertorbant-los l’ús i gaudi de l’habitatge, especialment des d’empreses antiocupació”.
En aquest programa la construcció seria sempre “un darrer recurs”, condicionat a la garantia que aquest habitatge nou siga “públic a perpetuïtat”.
El problema de l’habitatge “afecta tothom”
Des de les plataformes convocants recorden que aquesta no és una “qüestió de joves”, sinó que “qualsevol persona que no siga propietària” es troba “en perill de desnonament”. Joves, però també gent major, migrants, afectats per la dana, llogaters de l’edat que siga, qui no té la hipoteca pagada encara o qui vol marxar de casa la família… Però també “els teixits tradicionals dels barris”, com el xicotet comerç o el teixit associatiu que es troben “atrapats” entre l’increment dels lloguers dels locals i la pèrdua de veïnat en els barris.
També l’economia real es veuria afectada per la “pèrdua de capacitat adquisitiva d’unes famílies obligades a dedicar fins al 60% dels ingressos al lloguer” i la pèrdua d’inversors per a negocis quan “la inversió més rendible sempre és l’especulativa”.
