La setmana passada es va constituir el col·lectiu Famílies pel Valencià, adreçat a explicar les claus de la llei de «llibertat educativa» i a orientar les famílies perquè trien, en la mesura del possible, l’ensenyament del valencià per als seus fills i filles.
Amb aquesta mateixa intenció, l’entitat ha publicat una guia orientativa en Instagram que explica que la normativa s’aplicarà el curs que ve, el 2025/2026, tot i que els programes experimentals que implicaven un major percentatge de valencià ja han quedat sense efecte.
Arguments
La normativa, tal com explica Famílies pel Valencià, s’aplicarà als centres docents valencians no universitaris, tot i que de manera diferent a les zones de predomini lingüístic valencià i castellà. En aquest últim cas, «el valencià sols s’utilitzarà en l’assignatura de Llengua i Literatura», i «a més es podrà demanar l’exempció d’avaluació i qualificació». A la mateixa guia es critica que els xiquets no tindran l’opció de ser competents en les dues llengües oficials i que «no podran créixer en igualtat de condicions que la resta de valencians i valencianes».
En el cas de les zones de predomini lingüístic valencià, les famílies seran consultades sobre quina volen que siga la «llengua base» de l’ensenyament dels seus fills abans de Nadal. Les famílies votaran i els grups es distribuiran segons la llengua triada.
En funció del percentatge de famílies que hagen triat valencià o castellà s’establiran els grups. Famílies pel Valencià ofereix una simulació per a entendre-ho, explicant quantes unitats es crearien de cada llengua segons el repartiment dels vots, tenint en compte una ràtio de 25 alumnes per classe.
Com es veu a la imatge la llengua més votada per les famílies, que en la majoria de casos serà previsiblement el castellà, comptarà amb un clar avantatge sobre la segona, que es veurà clarament discriminada.
Encara a la zona de predomini lingüístic valencià, la llengua menys votada per les famílies haurà de ser ensenyada en no menys d’un 25% en infantil i en el primer cicle de primària. En la resta de primària i en secundària el percentatge augmentarà sensiblement.
Des de l’entitat lamenten que «en tots els casos hi ha alumnat que, per qüestió de ràtio, no cap en el grup de la llengua de la seua elecció». Per això, Famílies pel Valencià es pregunten «què hi ha de la llibertat educativa? Com s’elegirà quin alumnat sacrifica la seua llibertat d’elecció?». A més, destaquen que hi ha percentatges per a cada llengua quan la llei s’havia venut com una norma que «garantia la nostra llibertat educativa en quant a l’elecció de llengua».
Per últim, Famílies pel Valencià recorden que les evidències científiques diuen que «en una situació de llengua minoritzada, la presència a l’escola hauria de ser almenys del 50%», i avisen que «eixe percentatge sols es pot assolir si marques el valencià en la consulta».
