L’acord de pau posa de manifest el profund desgast d’Israel després d’un conflicte llarg i devastador per al poble gazià, però també evidencia la feblesa extrema de Palestina, obligada a acceptar un cessament del foc que s’assembla més a una rendició que no pas a un pacte equilibrat.
A la UPV s’ha constituït recentment un node de la Xarxa Universitària per Palestina, que ja ha iniciat converses amb el rectorat. L’objectiu és clar: exigir que la universitat actue d’acord amb el dret internacional i amb els valors que, teòricament, defineixen una institució pública de coneixement i pensament crític.
El col·lectiu de professorat demana que la UPV es comprometa, com ja han fet altres universitats de l’Estat, a trencar qualsevol col·laboració amb institucions o empreses que participen o es beneficien del genocidi de Gaza.
És una exigència jurídica i ètica: La Cort Internacional de Justícia, en la seua Opinió Consultiva del 19 de juliol de 2024, ho diu amb una claredat que no admet matisos:
“Tots els Estats tenen l’obligació de no prestar ajuda o assistència per mantenir la situació creada per la presència il·legal d’Israel en el Territori Palestí Ocupat.”
Això inclou, evidentment, les universitats públiques. En qualsevol àmbit acadèmic, científic, tecnològic o comercial. Ara és precisament quan no podem refugiar-nos en la prudència ni esperar a veure com evoluciona la pau; és el moment d’intensificar la pressió i mantenir viva la mobilització.
No val jugar al despistament
Hi ha qui suggereix que potser es poden signar convenis amb universitats israelianes, empreses o entitats financeres si aquestes condemnen el genocidi. Mala idea.
Per a la universitat, no n’hi ha prou amb condemnar “el genocidi” i continuar com si res. Eixa ambigüitat, condemnar amb una mà mentre amb l’altra se signen convenis, és intolerable. És postureig moral.
El mateix passa amb les entitats financeres. Si un banc condemna el genocidi però continua finançant la indústria de les armes o empreses instal·lades en territori ocupat, torna a ser… postureig moral.
Hi ha institucions que prefereixen refugiar-se en frases abstractes “contra qualsevol atac als drets humans”. Encara que no ho parega, és pitjor que el postureig.
És el subterfugi perfecte per esquivar la veritat, o fins i tot, per legitimar-la. Perquè, per cru que sone, darrere d’eixa retòrica es pot amagar una idea terriblement deshumanitzadora: la que considera que els qui reben les bombes no són prou humans per meréixer drets humans.
L’espill d’ETA
Fa anys que vaig deixar de comptar-me les canes… no molts, però prou per recordar una època en què es demanava a les formacions polítiques de l’esquerra abertzale que condemnaren explícitament el terrorisme d’ETA.
I no valia dir que es rebutjava “el terrorisme en general”. Els mitjans i els partits polítics exigien una condemna clara, concreta, sense eufemismes.
I, a més, els processos judicials contra la banda no s’aturaven perquè hi haguera una declaració de rebuig: la lluita era doble, judicial i mediàtica.
La mateixa claredat moral que es demanava aleshores, condemnar sense matisos, és la que cal exigir hui davant el genocidi de Gaza. Si aleshores no valia el silenci, tampoc no val ara la neutralitat disfressada de prudència.
No puc evitar apuntar que els qui exigien claredat aleshores sovint són els primers a practicar l’ambigüitat ara; sense entrar, de moment, en el detall que, si existeixen categories de terrorisme, el d’Estat és el pitjor de tots.
El dret internacional no és opcional
A ningú se li escapa que la universitat es troba en una situació delicada.
Interrompre projectes i tornar diners és una “putada”, com diuen en veu baixa als passadissos. Segons sembla, hi ha un banc que rega la universitat amb molts diners. Un colp econòmic considerable.
Però… fent nostres les paraules del Dr. King, “La pau no és absència de conflicte, sinó presència de justícia…”, i hi ha moments en què la coherència val més que qualsevol patrocini. El problema no és perdre diners, sinó perdre la vergonya per comprovar com de barat es pot comprar el silenci d’una universitat.
Ivan Gallego i Fenollar és membre del Consell de Govern de la Universitat Politècnica de València, on representa el personal tècnic, de gestió i de serveis (PTGAS). Forma part de la junta del PTGAS per STEPV, va participar en la comissió redactora dels nous Estatuts de la UPV i és membre de la Comissió de Desenvolupament Estratègic.
