Hui es recorden els 67 anys de la gran riuada que va inundar València el 1957 i que va marcar profundament la ciutat, tant urbanísticament –amb el desviament del Túria- com psicològicament. Ara, però, l’ofec no és per aigua, però és igualment asfixiant. L’imparable creixement del preu de l’habitatge –que s’ha encarit un 64% en soles quatre anys- es troba darrere la mobilització amb el suport de 124 entitats que, precisament, porta el lema de «València s’ofega» i convocada per al pròxim dissabte 19 d’octubre.
Lligant precisament la commemoració de la riuada i les reivindicacions veïnals, ahir va celebrar-se a l’antic llit del Túria –un parc, recordem, guanyat després d’una intensa mobilització veïnal– una jornada per escalfar motors de cara a la pròxima manifestació. Una marxa que, si és té en compte la que es produïa a Madrid ahir mateix, serà massiva.
Parades informatives, jocs, teatre i taller de pancartes. La jornada tenia un clar component lúdic, però no amagava la voluntat de formar i conscienciar els participants. Així, el teatre «Aquesta obra gentrifica», a càrrec de la companyia La Canadiense, era pràcticament una classe magistral sobre què suposen i com es desenvolupen els processos de gentrificació –un neologisme agarrat de l’anglès que vindria a significar «elitització»- dels barris amb l’ajuda d’unes agudes cançons. I el joc del trivial premiava els màxims experts en l’actual situació d’accés a l’habitatge i les xifres d’impacte turístic –dades, per cert, que han servit per aquest article. Una versió del popular Twister mostrava de forma divertida com lidiar amb les bicicletes de lloguer, l’auge dels apartaments turístics i les corrues de turistes amb maletes de rodetes.
Habitatge, saturació turística i territori
La marxa del pròxim dissabte s’iniciarà a les 6 i mitja de la vesprada davant de les Torres de Serrans i uneix una sèrie de reivindicacions en un programa de model de ciutat que inclou la priorització del seu veïnat, amb mesures per garantir l’accés a l’habitatge –com la regulació del lloguer, l’aturada dels desnonaments o acabar amb la venda d’habitatge a fons especulatius estrangers-, el decreixement turístic, estretament relacionat amb el tensionament del mercat immobiliari –amb la prohibició dels pisos turístics, aturar l’arribada de creuers o el desenvolupament d’alternatives econòmiques al turisme- i la defensa del territori, que inclouen aturar l’ampliació del port i l’aeroport, la reversió de la ZAL i la protecció de l’horta.
