Vora un centenar de persones van assistir diumenge passat al passeig que van organitzar les associacions Veïns de Fabraquer, Camins de Sant Joan, EcoXarxa l’Alacantí i Colla Ecologista d’Alacant. El passeig es va realitzar per l’anomenada «Vereda de Sant Joan», i ha tingut com a objectiu donar a conèixer i preservar les vies pecuàries i els camins tradicionals que travessen el terme municipal de Sant Joan d’Alacant, a la comarca de l’Alacantí, donant suport d’aquesta manera a la proposta de la Plataforma Ibèrica pels Camins Públics (PICP), la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (FEDME) i Ecologistes en Acció.
El passeig comptava amb les explicacions de l’arqueòleg Humberto García Colomina, que parlava sobre la història de la Finca Princesa, els personatges curiosos que l’han habitat, la producció de vi fondellol i el seu important celler. La casa va ser utilitzada durant la Guerra Civil com a caserna i els grafits de la part superior testimonien l’estada de les milícies.
Durant el recorregut, l’historiador Paco Ramón també va parlar de la Finca Abril i de la seua arquitectura. Aquesta finca va ser testimoni d’importants esdeveniments de la història de Sant Joan, travessant per èpoques d’esplendor i decadència, i ha sigut utilitzada com a finca d’esplai de la burgesia alacantina i com a colònia infantil durant la república, fins a convertir-se en un lloc per a esdeveniments d’oci.
D’altra banda, la biòloga Luisa Álvarez Castro va proporcionar informació sobre algunes de les plantes presents al recorregut. Entre aquestes destaquen les perilloses cactàcies del gènere Cylindropuntia, que envaeixen els marges del camí en diversos llocs. A l’arribada del Riu Sec va explicar que el seu cabal, al seu tram final, es deu a les aigües abocades per la depuradora Alacantí Nord, ja que aquest riu era un típic llit estacional propi del clima mediterrani amb llargs períodes de sequera. Degut a aquesta aportació contínua d’aigua, s’ha creat un aiguamoll en aquest tram.
Salvia García Álvarez, enginyera forestal, explicava el paper que les vies pecuàries desenvolupen en la transhumància, i va proporcionar detalls sobre la ramaderia extensiva. Tot i que l’entorn de Sant Joan ja no acull usos tradicionals, o han quedat reduïts al mínim, tres cabrers de ramaderia extensiva s’hi desplacen diàriament per la zona de Fabraquer i del riu Montnegre, entre els termes de Sant Joan, Mutxamel, el Campello i Alacant.
Valor patrimonial
Durant el recorregut els assistents també van poder escoltar Luis Falcó, de la Colla Ecologista d’Alacant, que apuntava l’obligació de vigilar els camins i les vies pecuàries per a evitar que es convertisquen en abocadors incontrolats, i reclama la seua cura, neteja i plantació de vegetació autòctona.
Aquestes vies són bens de domini públic propietat de la Generalitat, i alhora són inalielables, imprescriptibles i inembargables. En canvi, a Sant Joan d’Alacant, la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana del 2013 va realitzar una alteració del traçat a la via pecuària de Sant Joan, que encara no s’ha obert i continua dibuixada sobre el pla. Les vies que transcorren per Sant Joan no estan senyalitzades, fet que provoca que siguen ocupades o tancades per particulars, i les associacions demanen a la Generalitat garantir el seu ús públic i protegir el seu espai.
Aquests camins, ideals per al passeig i per a connectar pobles, poden ser una aportació per al turisme local, i els ecologistes demanen el seu aprofitament per a reivindicar el patrimoni comarcal a través del paisatge i de l’esport a l’aire lliure.
