Entitats que treballen per la recuperació de la memòria històrica al País Valencià afirmen que la proposició de la Llei de la concòrdia impulsada pel PP i Vox a les Corts Valencianes és realment una «llei de la discòrdia» i és «molt preocupant», ja que pretén donar «una pàtina de normalitat» al franquisme.
«Ja en la seua exposició de motius comencen atacant tot el que s’ha fet des de la universitat, des del govern espanyol, des de les entitats memorialistes en favor de persones que l’única cosa que perseguien era trobar el seu pare o el seu avi desaparegut durant 80 anys», ha destacat el president del Grup per a la Recuperació de Memòria Històrica del País Valencià, Matías Alonso, en declaracions a Europa Press.
En aquest sentit, Alonso veu «molt preocupant» que es manipule el concepte del que «ells diuen concòrdia» i que aconseguisquen «girar la història moderna que s’ensenya a la universitat» i posar el franquisme «al nivell de les democràcies».
Així mateix, assevera que aquest projecte de llei té un «mateix fil conductor» respecte a les propostes presentades a Castella i Lleó, Aragó i Cantàbria, atés que vol derogar les actuals lleis de Memòria Democràtica en l’àmbit autonòmic, alhora que assenyala que els diferents grups memorialistes dels territoris afectats ja s’estan posant en contacte per a poder donar una resposta cívica «al més àmplia i forta possible».
Per això, ha expressat el seu «agraïment» al govern espanyol per la «sensibilitat» que ha mostrat en anunciar que portarà al Tribunal Constitucional les lleis autonòmiques de Memòria Democràtica del País Valencià, Aragó, Castella i Lleó perquè considera que van contra la llei estatal que regula aquesta matèria.
En aquesta línia, qualifica d’«esperançador» i d’«agradable sorpresa» les declaracions del ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, qui va anunciar aquest dilluns que el govern espanyol portarà al Tribunal Constitucional la llei aprovada a Aragó per PP i Vox, si l’Executiu autonòmic no accepta la seua modificació: «El Govern ha demostrat tindre sensibilitat i ser conseqüent amb el que es fa des del 2007».
Deixa fora les exhumacions
Alonso també ha criticat que aquesta nova Llei de la concòrdia tinga tan sols «cinc articlets» respecte a les lleis de Memòria Democràtica que contenen més de 60 articles, i pensa que això suposarà que es deixaran de regular àrees o capítols «tan importants» com els procediments d’exhumacions al País Valencià, les investigacions sobre els casos de bebés robats o la retirada de vestigis anticonstitucionals i franquistes.
També mostra inquietud davant el que puga ocórrer amb vestigis de la repressió franquista, com ara l’anomenat Paretó de Paterna (l’Horta Nord), on Alonso ha recordat que va ser el segon lloc de l’Estat «on més espanyols van ser afusellats» i l’aspecte actual del qual qualifica de «vergonyós», ja que està «ple d’enderrocs».
Precisament, dijous passat, 28 de març, dia que l’actual llei autonòmica de memòria assenyala com a jornada de record i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura, diverses entitats es van concentrar al Paretó de Paterna i van anunciar la creació de la Comissió Cívica per la Memòria i la Dignitat per a oferir una resposta «democràtica i plural» que implique els sectors «més amplis possibles de la societat».
«Tampoc se’ns diu quina política es practicarà amb aquesta mena de vestigis, i això ens fa estar prou preocupats», ha reconegut aquest activista per la memòria històrica valenciana.
D’altra banda, Alonso creu que aquesta proposició de llei denota «tan poc de respecte que ni es molesten realment a estudiar els conceptes que estan manejant» i considera que hi ha un error en el text ja que fa al·lusió a la llei de Zapatero, la Llei 52 2007, que recorda que «ja no està vigent».
«Fan referència a una cosa que ja no existeix. Com es pot presentar un text legal amb un error així?», s’ha preguntat aquest portaveu, qui ha recalcat que les lleis actuals que continuen vigents són la Llei 20 2022 de Memòria Democràtica en l’àmbit estatal, i la Llei valenciana de Memòria Democràtica 14 2017.
