A voltes les casualitats són xocants. En un mateix dia van coincidir dues decisions judicials que diuen molt del funcionament dels sistema judicial espanyol i del seu creixent desprestigi.
Per una banda, la secció quarta de l’Audiència Provincial de València, presidida pel magistrat Pedro Castellano ordenava l’obertura de judici oral contra l’exvicepresidenta Mónica Oltra. Una decisió que el jutjat d’Instrucció número 15 de València obeïa per “imperatiu legal”. De res va servir una metòdica i treballada instrucció amb “zero indicis de delicte“, el repetit arxiu de la causa i el criteri de Fiscalia. La secció de Castellano s’ha plegat sempre a la voluntat de l’acusació popular de Vox i l’agitadora ultra Cristina Seguí per tal de mantenir oberta la causa contra qualsevol indici racional del cas. La delirant -i incomprensible- interlocutòria que justifica la decisió contrasta vivament amb la velocitat amb què el mateix jutge va arxivar algunes de les causes de corrupció més importants del PP.
Així, mentre que en el cas d’Oltra cal seguir la causa mentre existisca “una possibilitat (major o menor) dins del rang de distribució normal de la mateixa i no aberrant o inexistent, és que dita probabilitat existeix i és raonablement probable” -signifique el que signifique la frase-, en l’anomenat cas del fraccionament, va arxivar-se per la “notòria absència d’indicis que justifiquen degudament la perpetració dels elements objectius del delicte”. Llavors, doncs, ja no cabien “possibilitats majors o menors” sinó que de fet, es va arxivar tot i reconeixent que s’estava movent grans quantitats de diners en metàl·lic, perquè no es podia demostrar l’origen delictiu d’aquests bitllets. La doble vara és tan evident que no pot sinó contribuir a desgastar la imatge del sistema judicial i ha enfortir la posició d’Oltra com a màrtir d’una persecució política i guerra judicial.
I és cert que el Tribunal Superior de Justícia no és la secció quarta de l’Audiència Provincial. És un altre tribunal amb uns altres magistrats, però la “precaució” amb la qual les víctimes de la dana han acollit la decisió de la jutgessa de Catarroja d’elevar a aquest tribunal la possible imputació de Carlos Mazón per la gestió de la tragèdia diu molt de la confiança de la gent en el funcionament del sistema judicial espanyol. Recordeu el cas de l’absolució de Camps en el «cas dels vestits», entre altres? En psicologia en diuen “indefensió apresa”. Les experiències del funcionament dels tribunals són tan negatives que fins i tot quan pareix que estan funcionant amb normalitat, la desconfiança no desapareix.
Els juristes que han analitzat la instrucció de la jutgessa Torralba alaven la seua faena i coincideixen amb la solidesa de la seua exposició, el que hauria de fer molt difícil al TSJ arxivar o desestimar sense més l’opció d’imputar Mazón. Ara bé, aquest mateix TSJ ja va arxivar de forma sistemàtica i a la velocitat del llamp totes les denúncies contra Mazón que van presentar-se les setmanes posteriors a la barrancada, i que ni davant de 230 morts es va iniciar cap investigació penal contra l’expresident malgrat l’alerta social que la seua negligència ha causat en la major part del poble valencià. És cert que ara la documentació i el fonament jurídic és molt més sòlid i el coneixement del que va passar aquell dia és molt més complet, però també el jutge titular de la sala d’Instrucció número 15 de València va redactar un procediment per demostrar la innocència d’Oltra “indestructible” que, senzillament, va ser ignorat per l’Audiència en pocs minuts.
Consta en LOPJ que: «L’article 1 de la Constitució afirma que Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de dret que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític. L’estat de dret, atès que implica, fonamentalment, separació dels poders de l’Estat, imperi de la llei com a expressió de la sobirania popular, subjecció de tots els poders públics a la Constitució i a la resta de l’ordenament jurídic i garantia processal efectiva dels drets fonamentals i de les llibertats públiques.»
El TSJ té ara la possibilitat d’intentar redreçar mínimament la creixent desconfiança de cada cop més gent amb el sistema judicial, ni que siga obrint una investigació contra Mazón, o pot seguir cavant el seu pou del descrèdit públic amb un arxiu ràpid de la causa.
Última reflexió: el poder judicial emana també de la sobirania del poble i es deu a salvaguardar els interessos generals de la nostra societat. Que ens salvaguarden de les negligències i impartisquen «justícia» per reparar el dany que han patit i pateixen les famílies de les víctimes de la dana. Ja ha transcorregut 1 any i 4 mesos. Res més.
