Fa anys que a València es debat sobre la importància del port –i per tant la necessitat de l’ampliació- per al conjunt de l’economia productiva. Hui, però, una nova variable ha entrat en l’equació: i si l’activitat del port perjudica més que beneficia a certs sectors econòmics?
Aquesta seria la premissa per la qual els ports –fa dues setmanes el de Castelló de la Plana, hui el de València- s’han convertit en un dels símbols dels mals de l’agricultura.
Un miler de llauradors i 300 tractors d’arreu del País València i d’algunes zones de Castella han entrat a la ciutat en tres columnes i s’han concentrat a l’accés principal del port, davant de la Torre del Rellotge com a pas previ a un intent de bloqueig real dels accessos. Nombroses unitats antiavalots vigilaven de prop els seus moviments.
S’han produït moments de tensió i càrregues quan els manifestants han intentat bloquejar l’accés al port. La Unió Llauradora ha denunciat que el secretari de la Plana Baixa del sindicat ha estat detingut.
Denúncia al lliure comerç i la «hipocreisa» de la UE
Els motius principals, la denúncia de les importacions de cítrics, sobretot sud-africans i egipcis, en plena campanya local. Una «competència deslleial», repeteixen els agricultors, ja que no soles han de competir en condicions laborals i salarials molt més baixes, sinó que en aquests tercers països es poden gastar fitosanitaris prohibits a Europa. «És una hipocresia total que la Unió Europea ens prohibisca gastar certs fitosanitaris perquè són un risc per la salut però en canvi permeta importar productes que si que en tenen», ha declarat Ricardo Bayo, secretari general de la Unió de Xicotets Agricultors (UPA, per les sigles que és més coneguda) del País Valencià. A més, denuncien, la manca de controls sanitaris provoca el risc de l’entrada de plagues, com el famós cotonet sud-africà, present en no poques pancartes.
Precisament, la «hipocresia» de la Unió Europea i la condemna a l’agricultura del continent que està provocant amb uns tractats de lliure comerç pensat per a afavorir la indústria dels països del nord es troben al centre dels discursos que les diferents organitzacions agràries –des de la conservadora Asaja fins a les progressistes COAG i Unió Llauradora- han expressat davant del port.
Preus mínims, compliment de la llei de la Cadena Alimentària, simplificació de la PAC, reducció de la burocràcia i fi dels abusos de les grans comercialitzadores eren altres de les principals reivindicacions.
Però més enllà de les demandes concretes, a la revolta llauradora s’hi pot llegir un malestar sord i profund per dècades de menysteniment i lenta destrucció de la seua forma de vida. «Es burlen de nosaltres!» ha estat una de les consignes més repetides pels oradors i que bé podia referir-se als «diputats de bons sous que estan a Europa», el ministre espanyol d’Agricultura, Luis Planas –«que no ha entès res»- o al president valencià Carlos Mazón i al conseller d’Agricultura José Luis Aguirre, que «ens van reunir per fer-se la foto i no ens van oferir res, mentre retallen els pressupostos per al camp valencià».
Es nota un cansament de les paraules i promeses mentre la situació sempre continua empitjorant. «No volem subvencions, volem viure del nostre treball» i açò implica el que podria semblar una paradoxa per a un moviment al que s’ha acusat d’extrema dreta, i és que es demana una cosa tan comunista com «preus mínims» per als productes agrícoles.
