Els centres educatius de la Vall dels Alcalans, on s’integren els pobles de Montserrat, Montroi, Real i Torís (Ribera Alta), han sol·licitat a la Conselleria d’Educació la retirada de la consulta de la llengua base. Manifesten, al seu torn, el rebuig a la Llei de «llibertat eductiva» per considerar que no garanteix el domini de l’alumnat de les dues llengües oficials. I adverteixen al departament liderat per José Antonio Rovira sobre les diferents «problemàtiques» i «incompliments legislatius» que segons aquests centres comportarà la consulta.
En total, són cinc centres dels sis que hi ha a la zona els que han sol·licitat la retirada. Es tracta del col·legi Evaristo Calatayud de Montserrat, de l’institut Alcalans de Montserrat, del col·legi Sant Pere Apòstol de Real, del col·legi de Montroi i del col·legi Joaquín Muñoz de Torís. A l’institut d’aquesta última localitat l’associació de famílies ha presentat la proposta, però encara no s’ha votat.
Pel que fa a la consulta, consideren que «no es pot parlar de llibertat de tria quan no s’assegura que hi haja places per a tot l’alumnat en el programa escollit». A més, entenen que la manera com està plantejada la consulta no assegura les garanties democràtiques de processos de participació, deliberació i decisió individuals, perquè «no hi ha òrgans de supervisió més enllà de la mateixa administració». També consideren que no existeix la privacitat i confidencialitat de la decisió en publicar-se els resultats i el que cada família ha triat al tauler d’anuncis.
Més crítiques
Al seu torn, indiquen que «una decisió tan important no es pot deixar només en mans de les famílies, sinó en les de la comunitat educativa, perquè la seua decisió pot anar en contra de l’interés superior del seu fill o filla, i no tenen la formació adient en metodologia d’aprenentatge de llengües com per condicionar l’ensenyament al seu centre».
El que consideren més greu és que, asseguren, «la Llei de Llibertat Educativa impossibilita que els centres s’organitzen per assolir un alumnat bilingüe, ja que no està basada en criteris pedagògics ni sociolingüístics i, per tant, no vetla per l’interès superior del seu alumnat i no atén els acords que les seues comunitats educatives havien pres als programes lingüístics aprovats per la mateixa Conselleria».
D’altra banda, denuncien que «les poques avaluacions que s’han fet del seu sistema educatiu estan publicades: han demostrat que l’alumnat que estudia en valencià obté millors resultats en llengües i també en la resta de disciplines que l’alumnat que només estudia en castellà».
Per últim, recorden que els consells escolars són els òrgans col·legiats de participació de la comunitat educativa en les direccions dels centres, perquè estan formats pels diversos col·lectius que intervenen en la comunitat educativa: famílies, professorat, direcció dels centres, alumnes, personal d’administració i serveis, representants municipals, etc.
