El cas de Daniel és, per al Sindicat d’Habitatge de València, una manifestació concreta d’un problema molt més ampli. Esteban Arellano considera que l’accés a l’habitatge ha arribat a una situació crítica per l’encariment dels lloguers, la pressió inversora i turística i unes mesures públiques que l’organització considera insuficients. En aquesta segona part de l’entrevista que es va realitzar dimecres dia 30 d’octubre de 2026 el portaveu del Sindicat d’Habitatge de València parla de la problemàtica.
El cas de Daniel és representatiu del problema general de l’habitatge?
Sí. Estem en un moment en què una persona que no és propietària es troba en una situació de vulnerabilitat enorme davant la propietat, especialment quan parlem de grans propietaris amb molta capacitat jurídica. I a això s’afig que els lloguers estan pels núvols i que les condicions per accedir a un habitatge són cada vegada més difícils.
Com valoreu les últimes mesures anunciades per a protegir els llogaters i evitar desnonaments?
Les considerem completament insuficients. Una de les qüestions és com es defineix la vulnerabilitat. Hi ha casos com el de Daniel que podrien quedar fora de determinades proteccions perquè formalment no és considerat una persona vulnerable, encara que estiga a punt de perdre sa casa.
Quin és, segons vosaltres, el problema de fons?
El problema és que l’habitatge està mercantilitzat. Durant molts anys s’ha donat via lliure a aquesta situació. Nosaltres considerem que cal actuar sobre els preus, però no simplement congelar-los: cal abaixar-los.
Quines mesures proposeu?
Abaixar els preus dels lloguers, aturar els desnonaments, actuar sobre els habitatges destinats a l’especulació o a usos turístics perquè tornen a l’ús residencial i evitar les compres especulatives. Si no fas aquestes coses, et quedes en la superfície del problema i no ataques l’arrel.
Quin paper té la mobilització social?
Qualsevol millora que s’aconseguisca s’ha de valorar, però no ens podem quedar ací. Hem de continuar mobilitzant-nos i organitzant-nos. Estem en un context en què la situació de l’habitatge és molt complicada i moltes pràctiques només troben resistència quan hi ha organització col·lectiva.
València s’ha convertit en un focus especialment important de la inversió immobiliària?
Sí. València està ara mateix en el focus de molts moviments d’inversió. I això està molt relacionat també amb el turisme. Però és una situació que es reprodueix en altres territoris amb molta pressió turística i immobiliària.
I les limitacions als habitatges turístics poden alleujar el problema?
Una llei, per molt vistosa que siga, si no disposa dels mecanismes perquè es complisca, acaba sense tindre efectes reals. Pots anunciar una moratòria, però si continuen apareixent habitatges turístics o no existeixen els mitjans necessaris per controlar-los, tens el titular però no has resolt el problema.
Què recomaneu a una persona que tinga problemes amb el seu habitatge?
Que no ho afronte sola. Al Sindicat tenim assessorament col·lectiu i publiquem a les xarxes les assemblees i les activitats. Qualsevol persona que tinga una problemàtica relacionada amb l’habitatge pot contactar amb nosaltres i veure col·lectivament com afrontar-la.
