El País Valencià va ser el 2022 la segona autonomia que menys va rebre del sistema de finançament autonòmic (SFA), només per darrere de la Regió de Múrcia, segons un estudi publicat per la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea). El finançament efectiu per habitant ajustat del País Valencià es va situar en 3.089 euros, la qual cosa suposa 276 euros per davall de la mitjana estatal.
Fedea ha publicat aquest dilluns una nota elaborada per Ángel de la Fuente en la qual s’analitza la liquidació del sistema SFA corresponent a 2022, que ha publicat recentment el Ministeri d’Hisenda.
En concret, i tenint en compte que la mitjana estatal és de 100, el 2022 Múrcia tenia un índex de finançament definitiu a competències homogènies per habitant ajustat del 90,8 i el País Valencià, del 91,8, Andalusia del 94,6 i Castella-la Manxa del 94,9.
43.000 MEUR de deute total
Cal recordar que 7.128 milions d’euros en aquesta legislatura i 43.000 milions d’euros de deute total són les xifres calculades pels experts que assessoren la Generalitat i les Corts Valencianes per a compensar la situació financera que pateix el País Valencià. La primera correspon als diners que haurien de rebre els valencians durant aquesta legislatura, fins al 2027, si es té en compte el càlcul del fons d’anivellament. La segona xifra correspon a la totalitat del deute que acumula el País Valencià envers l’Estat espanyol, producte també de l’infrafinançament.
A banda del fons, es calcula que el 78,6% del deute valencià és injust, en tant que procedeix de l’infrafinançament. Així, 43.278 milions del total de 55.000 milions d’euros de deute valencià s’haurien de condonar. Els experts també adverteixen que la normalització de la situació financera del País Valencià i la tornada als mercats es podrà encarar si s’estudia «amb profunditat» la compensació de les insuficiències en infrafinançament i en deute.
Fons d’anivellament
A mitjan juliol, el Partit Popular, Compromís, Esquerra Republicana de Catalunya, Euskal Herria Bildu i Junts van signar una esmena transaccional al Senat amb la qual sol·liciten al Govern espanyol un fons d’anivellament fins l’any 2027 per a les comunitats autònomes infrafinançades, així com el reconeixement dels dèficits de finançament acumulats i l’establiment d’un mecanisme de compensació per a aquests territoris perjudicats pel sistema actual.
En un primer moment Compromís havia presentat una iniciativa i ha anunciat un acord a través d’una esmena transaccional que va ser signada pel PP i pels grups independentistes citats anteriorment. Així, la moció també va superar el tràmit al ple del Senat.
Variacions el 2022
D’acord amb l’estudi de Fedea, les variacions registrades el 2022 en les posicions relatives de les diferents comunitats autònomes en termes de finançament efectiu per habitant ajustat han sigut apreciables en alguns casos, i en elles han jugat un paper significatiu l’evolució diferencial dels ingressos tributaris autonòmics.
Crida l’atenció del 2022 el fort avanç de la Rioja i Aragó, que guanyen 4,8 i 3,2 punts respectivament, i el retrocés de Madrid (-2,1 punts), que es queda al límit de la mitjana amb un índex de 100.
La Comunidad de Madrid, Catalunya i les Balears, les autonomies amb renda per càpita més elevada, van ser les úniques aportadores netes al sistema de finançament autonòmic (SFA) el 2022, segons l’estudi de Fedea.
En el costat de les comunitats receptores, les transferències rebudes per aquesta via excedeixen el 20% dels ingressos tributaris homogenis en deu casos i són particularment importants a Extremadura i Canàries, on superen el 85% i el 100% respectivament de la recaptació per tributs cedits.
Estancament el 2025
El volum total del finançament definitiu de les comunitats autònomes de règim comú, mesurat en competències homogènies i igual esforç fiscal, va experimentar el 2022 un increment d’uns 18.000 milions d’euros (un 14%) respecte al 2021 a causa fonamentalment de la bona evolució dels ingressos tributaris autonòmics i estatals.
No es disposa encara de dades de finançament definitiu de l’últim any, però els recursos subjectes a liquidació proporcionats pel sistema van créixer amb força en 2023 i 2024 (a taxes del 19,3% i 14,7% respectivament) i es preveu que tendisquen a estancar-se el 2025 (amb una taxa de creixement del 2,55%).
