La secció quarta de l’Audiència de València, que, per exemple, va arxivar el cas Taula, ha reobert la causa contra l’exvicepresidenta del Consell, exconsellera d’Igualtat i exportaveu del govern del Botànic, Mónica Oltra, i els seus exalts càrrecs en el departament que dirigia, pel presumpte encobriment dels abusos sexuals comesos pel seu exmarit a una menor tutelada.
Segons ha avançat el Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ), l’Audiència ha estimat així parcialment els recursos de les acusacions particulars vinculades als partits d’extrema dreta España 2000 i Vox, perquè entén que «no pot descartar-se clarament» l’existència d’infracció penal i concorren indicis suficients per a encausar als investigats.
Tal com es desprén de la nova resolució de la Secció Quarta de l’Audiència de València, presidida per Pedro Castellano, en la qual ha sigut ponent la magistrada Macarena Mira Picó -la deliberació de la qual es va fixar per al dia 16 de juliol, però s’ha avançat per raons de servei de la Sala-, existeix la hipòtesi «plausible» que quan la notícia dels abusos va arribar a la Conselleria d’Igualtat, «les persones que van tindre coneixement dels fets i sota la protecció i la tutela dels quals es trobava la menor, haurien pretés ocultar-los».
Per a això, indiquen en la resolució, que s’haurien valgut d’un informe «fictici» perquè es va emetre un pronunciament d’inexistència d’indicis d’abús quan «ni tan sols es va preguntar a la menor» sobre aquests, que hauria relatat a terceres persones. A més, es «va ometre» tant la denúncia com l’obligació de comunicar el fet a la Fiscalia, «evitant, així, que poguera exercir el control», afegeix.
Sobreseïment
El procediment, dirigit contra Oltra i altres 15 persones més, va ser arxivat pel jutge el 2 d’abril passat, després de mesos d’una exhaustiva investigació que ha durat pràcticament dos anys i que ha inclòs l’anàlisi de totes les comunicacions entre l’exvicepresidenta del govern valencià i fins a 14 persones entre membres del seu equip i funcionaris de la conselleria d’Igualtat. El jutjat d’Instrucció número 15 de València va ordenar el sobreseïment de les actuacions relacionades amb la possible intervenció d’Oltra per tal de beneficiar el seu exmarit en un judici per abusos sexuals a una menor tutelada per la Generalitat Valenciana.
Al llarg d’aquestes 96 pàgines –una xifra totalment inèdita en una interlocutòria d’arxivament-, el magistrat reconstrueix totes les actuacions de la conselleria d’Igualtat pràcticament des que van declarar en situació de desemparament a la menor que després acusaria Luis Ramírez d’abusos sexuals i aquesta va entrar en el sistema de tutela de la Generalitat. Punt per punt reconstrueix els primers indicis de possibles abusos recollits pel sistema de tutela, tots els passos donats per cada un dels implicats i els motius dels mateixos.
I les conclusions només poden qualificar-se de contundents: «tots i cadascun dels indicis que van fonamentar en el seu moment les imputacions judicials provisionals contra les persones investigades en aquestes Diligències Prèvies, s’han esvaït per complet una vegada practicades totes les diligències necessàries». Però no és l’única vegada que el magistrat es manifesta en termes similars o fins i tot més durs: «Ni es va apreciar per la Fiscalia llavors, ni cal advertir ara, cap conducta delictiva per part de qualsevol dels investigats».
Investigació política
La investigació per la suposada intervenció de la llavors consellera d’Igualtat per a obstaculitzar una investigació que afectava el seu exmarit va ser la causa que la va portar a la dimissió d’Oltra el juny del 2023 i l’allargament de les diligències van impedir que es tornara a presentar a les eleccions del maig de l’any passat. Una causa motivada i allargada a través de múltiples mecanismes i peticions de noves proves per les acusacions particulars vinculades als partits d’extrema dreta España 2000 i Vox.
