Plataforma per la Llengua ha emès un comunicat denunciant que durant el tercer trimestre d’aquest any 2024 el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) va recollir un total de 70 normes jurídiques que, segons l’entitat, privilegiaven el castellà i relegaven el valencià.
Segons denuncia l’ONG del català, «malgrat els gestos a favor del plurilingüisme» per part del Govern espanyol presidit per Pedro Sánchez, les institucions han continuat aprovant nombroses normes discriminatòries» amb 38 d’àmbit estatal, 30 europees i dos d’internacionals.
Àmbits
En aquest àmbit Plataforma per la Llengua explica que les normes discriminatòries «més freqüents els darrers anys» són les que imposen requisits d’utilitzar el castellà en la petició de subvencions i ajudes o en les candidatures a premis. Com a exemple, afirma que al setembre el Ministeri d’Igualtat, liderat per la socialista Ana Redondo, va aprovar les bases per a la concessió del premi «Igualtat a l’empresa», en el qual s’establia que la documentació s’havia d’aportar en castellà. «Irònicament, aquesta norma vol incentivar la igualtat entre homes i dones i no mostra cap sensibilitat per la igualtat entre grups lingüístics», assenyala l’entitat.
En l’àmbit europeu l’ONG del català destaca quatre normes que regulen el procediment del Tribunal de Justícia i del Tribunal General continentals, «que clarament privilegien les llengües oficials dels estats membres i de la Unió Europea». Les normes estableixen que només les llengües oficials a Europa poden ser utilitzades oralment en els litigis celebrats en aquests tribunals, a més de ser també les d’ús exclusiu per a elaborar peticions prejudicials.
Alhora, també a escala europea, Plataforma per la Llengua lamenta que una nova directiva obliga la Comissió Europea a desenvolupar un espai en línia per a posar en contacte consumidors, reparadors i venedors de béns recondicionats sense tindre en compte el català.
Per últim, pel que fa a l’espectre internacional, l’entitat destaca l’adhesió de l’estat espanyol al conveni relatiu a la seguretat i la salut en l’agricultura, que obliga les autoritats estatals a «garantir que fabricants, importadors i proveïdors de béns relacionats amb l’agricultura proporcionen la informació als usuaris i a les mateixes autoritats», però només en l’idioma oficial de l’estat corresponent.
Contrast
Plataforma per la Llengua recorda que l’aritmètica parlamentària ha forçat diversos gestos en matèria lingüística els últims anys, com ara la possibilitat d’expressar-se al Congrés en llengües oficials, però destaquen que les normes discriminatòries continuen tenint més pes en el conjunt de les accions del Govern estatal.
