Aquest dimecres farà un any. Amb pesar i amb les llàgrimes als ulls, recordem les 229 víctimes mortals. Per a elles, que ja no estan ací, i les seues famílies, el nostre record i la nostra solidaritat. I al seu costat, la nostra gent, milers i milers de persones afectades per la dana del 29 d’octubre del 2024. I reconèixer la feina immensa del milers de voluntaris del nostre país i d’arreu de l’estat, i de l’estranger, que van ser els primers i únics en actuar els primers dies des del “govern” solidari de les graneres. Tot i els nostres modestos mitjans, des de Diari La Veu del País Valencià hem fet la nostra aportació com a mitjà compromès amb el poble valencià.
La dana del 2024, amb la barrancada des de Xiva a Catarroja, i la riuada del Magre des d’Utiel a Algemesí, va posar en evidència la política de la dreta i l’extrema dreta valencianes per l’eliminació de la Unitat Valenciana d’Emergències (UVE) per part del PP i Vox, i la greu negligència del govern valencià del president Mazón, que no va avisar a temps la població de la situació d’emergència, i que s’ha convertit en el lladre (de vides) de sobretaula. Mentre dinava i feia la sobretaula a El Ventorro, l’onada de fang s’engolia la gent. Les 20.11 h són el símbol de la tragèdia: Recordem. Renaixem.
Com descriu i denuncia el periodista Francesc Viadel al nostre diari: “Un any d’infàmia en què l’extrema dreta ha intentat amagar la seua responsabilitat en una tragèdia com la del 29 d’octubre embolcallant-se en la bandera forastera de l’anticatalanisme més primari. Un any de gestió política nefasta a penes dissimulada pels eslògans de la mateixa propaganda infecta amb què Zaplana va inaugurar una nova època de la política més miserable. Tot té un aire de déja vu. Les víctimes del metro de València i les de la dana s’hi troben ara enmig d’aquest erm de país manat per una colla d’ineptes. Qui ens ho havia de dir tants anys després. Un any de manipulació i mentides. Un any més de Mazón.”
Una manipulació de la qual en vam veure la cara més barroera i absurda amb l’emissió per À Punt d’una correguda de bous del 1997 mentre desenes de milers de valencians desbordaven el centre del Cap i casal -sense oblidar la manifestació d’Alacant- per a exigir la dimissió de Mazón i per a mostrar que, malgrat el temps que ha passat, la gent ni ha oblidat ni ha perdonat, en una mostra de perseverança que dignifica i dona esperances. No descartem, a més, que el fet que la correguda de bous escollida per À Punt estiguera protagonitzada per Vicente Barrera, exvicepresident valencià per Vox i artífex de la desaparició de la UVE, siga un missatge en clau que no aconseguim desxifrar.
Un País Valencià governat per ineptes, per lladres de sobretaula que fan negoci de nou amb empreses de la trama Gürtel amb la desgràcia del poble, i un estat espanyol que tampoc va respondre des del primer minut per pal·liar el patiment del nostre poble, ni ha finalitzat l’espoli fiscal, ni ha acordat la condonació de tot el deute per l’infrafinançament patit, governe qui governe a Madrid. Ni tampoc ha modificat el sistema de finançament autonòmic valencià. Ja ho vam dir des del primer dia i ho repetim: Ni Mazón ni Madrid ni Borbons!
Per sort, i com déiem, la massiva manifestació de dissabte, la constància de la protesta durant un any, la dignitat i perseverança de les famílies de les víctimes i les noves xarxes solidàries i veïnals sorgides a les zones afectades suposen una finestra d’esperança i contradiuen aquest pessimisme i aquest sentiment de meninfotisme que massa sovint ens paralitza als valencians.
