L’anàlisi de les ajudes directes a l’agricultura vehiculades a través de la Política Agrícola Comuna (PAC) de la Unió Europea publicades pel ministeri espanyol d’Agricultura Pesca i Alimentació destapen importants desequilibris territorials. Així, hi ha comunitats autònomes com Andalusia o Castella i Lleó que reben quantitats, concretament 1.020.281.773,40 i 784.943.684,90 euros, respectivament, mentre que el País Valencià, malgrat tenir un sector agrari molt potent, la suma total es limita a 57.338.291,16; sols un poc per sobre dels 27.708.960,79 de Madrid.
Naturalment, aquests números podrien justificar-se pel volum de l’activitat agrícola de cada territori, així que hem intentat ajustar-los al conjunt de treballadors agraris segons les dades que ofereix l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
El creuament de les dues dades confirma l’absoluta disparitat de les ajudes segons diferents territoris i que situa al País Valencià en la cua en aquest repartiment a una distància enorme de cap altra comunitat autònoma.
Així, si segons les dades de l’INE, al País Valencià hi ha 100.259 treballadors agraris en tot tipus d’explotacions, entre els quals dividim el total de les ajudes, dóna una mitjana de 571,90 euros per llaurador valencià.
El mateix exercici el podem fer amb Andalusia, el territori que rep més ajudes, una dada que s’explicaria perquè també és on es troben més treballadors agrícoles: 267.718. En aquest cas, però, la mitjana és de 3.8011.03 euros per llaurador, més de sis voltes més que en el cas valencià.
Les diferències per càpita encara són més grans de Castellà i Lleó, que amb 84.865 treballadors –lleugerament menys que al País Valencià- rep 9.249,32 euros per llaurador. Una quantitat 16 voltes superior que la que rep l’agricultor valencià, de mitjana.
L’altra gran diferència és amb Aragó, que amb només 42.038 treballadors agraris, rep 320.187.193,69 euros en ajudes, el que suposa una mitjana de 7.616,61 euros per llaurador, de nou multiplicant per 14 la xifra valenciana. Extremadura, amb 5.156 euros per llaurador i Castella la Manxa amb 4.548 euros de mitjana també es troben entre els territoris més beneficiats,
També sobta Madrid, on amb només 7.741 treballadors agrícoles, les ajudes s’enfilen fins als 27.708.960,79 euros, amb un resultat de mitjana de 3.579,51 euros.
L’agricultura mediterrània, la gran perjudicada
Malgrat que el País Valencià és el darrer de la cua amb molta diferència, en ajudes per llaurador, els territoris mediterranis són, en general, els més perjudicats, amb 1.400 euros per llaurador en el cas de Múrcia, 2.200 les Illes Balears i 2.472 Catalunya. L’única excepció seria el País Basc, amb 1.844,12 euros per llaurador. I amb tot, encara quedaria molt per damunt del País Valencià.
Així, a les xifres que es donen habitualment sobre l’acaparament de les ajudes europees a l’agricultura per part de grans latifundistes, propietaris de terres i empreses agroalimentàries –com el Grupo Florette, Grupo Entrepinares , Freixenet, Bodegas Protos, Mercadona o fins i tot Telefónica- beneficiàries dels gruixos d’aquests fons, però fins ara no s’havia posat el focus en quines implicacions tenia açò en l’apartat territorial.
Model centreeuropeu
«La PAC està pensada per beneficiar una agricultura de grans extensions com la que hi ha al centre d’Europa i, especialment, França», expliquen els experts en política agrària europea, un fet que beneficiaria les explotacions grans i cerealístiques per sobre l’agricultura mediterrània –no soles la valenciana, sinó també a països com Itàlia i Grècia, més enfocada a l’horticultura i en explotacions menudes. De fet, alguns dels productes més habituals a aquests territoris, com les hortalisses o la fruita d’os, estan directament excloses dels supòsits de la PAC.
Els darrers anys fins a 35.000 llauradors valencians han deixat de rebre ajudes europees de forma absoluta, i això que les darreres reformes dels requisits, incorporant, per exemple, alguns fons específics per a l’agricultura ecològica han permés que llauradors valencians se’n puguen beneficiar, ni que siga mínimament.
Ara, encara que el problema de base siga europeu, aquests experts recorden que «el Govern espanyol podria bé pressionar per modificar criteris, bé reevaluar alguns criteris propis, i no ho fa. A nivell estatal es dóna també una priorització de certs models que beneficia els grans latifundis», siga Andalusia, Castella-la Manxa o Castella i Lleó.
