L’erupció del volcà Etna, a Sicília, iniciada el 6 d’agost, ha provocat el tancament de l’aeroport de Catània, el principal i amb més trànsit de l’illa italiana. Les instal·lacions romandran sense activitat almenys fins a aquest dissabte, 15 d’agost, a causa de l’activitat volcànica i de les emissions de cendra, que estan afectant milers de passatgers en plena temporada turística.
L’Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia (INGV) italià ha comunicat que hi ha diverses boques actives situades en diferents cotes de la muntanya. Les colades de lava continuen avançant pel vessant oriental del volcà en direcció a la zona deshabitada de la Vall del Bove.
La Società Aeroporto Catània, empresa encarregada de gestionar l’aeroport de Catània-Fontanarossa, ha assenyalat que les conseqüències de les últimes erupcions de l’Etna sobre la infraestructura aeroportuària són les més greus registrades en els darrers 20 anys. En només una setmana d’interrupcions, la situació ha suposat més de 1.000 cancel·lacions de vols i ha afectat uns 100.000 passatgers. Davant d’aquesta situació, es recomana als viatgers que no es desplacen fins a l’aeroport sense haver consultat prèviament amb la companyia aèria corresponent l’estat del seu vol.
La situació de l’aeroport, col·lapsat en plena temporada alta, ha tornat a situar en primer pla el debat sobre la conveniència de la seua ubicació, especialment per la proximitat al volcà.
L’atracció hipnòtica d‘un volcà en erupció
D’altra banda, l’anàlisi dels riscos associats a aquest episodi eruptiu assenyala tres amenaces principals: els gasos volcànics, la tefra i els fluxos de lava. Els experts han explicat que l’Etna emet de manera continuada vapor d’aigua, diòxid de carboni i diòxid de sofre. Aquest últim, en reaccionar amb l’atmosfera, origina la boirina volcànica denominada vog, que pot provocar molèsties respiratòries i altres problemes de salut.
To i això, les espectaculars imatges de les colades de lava baixant pels vessants de l’Etna estan atraient hordes de turistes fins al volcà italià, el més alt i actiu d’Europa. Una afluència massiva que ha despertat una preocupació creixent entre els guies locals.
Davant d’aquesta situació, l’agència italiana de Protecció Civil ha activat l’alerta groga, el segon nivell més alt dins d’una escala de quatre, que indica la possibilitat d’erupcions freqüents i eventuals explosions.
Excursions nocturnes
Les empreses dedicades a organitzar excursions nocturnes per a observar de prop l’erupció han declarat que la demanda les ha desbordades, ja que tots volen veure les colades de lava. A més, han afirmat que solen acompanyar només unes desenes de persones cada nit i que, ara, estan rebent unes 300 sol·licituds diàries, tres vegades més que la demanda habitual. Fins i tot, els mateixos residents sicilians estan pujant al volcà per a contemplar l’erupció.
L’arribada multitudinària de curiosos s’ha convertit en el principal motiu de preocupació, ja que aquelles persones que no volen o no poden contractar els serveis d’un guia decideixen aventurar-se pel seu compte, amb els perills que això implica. Els professionals han advertit que cada dia acudeixen fins a 2.000 persones, que les sendes estan atapeïdes i que alguns pugen en xancletes. La normativa vigent permet als visitants ascendir sense acompanyament fins a aproximadament 2.400 metres d’altitud, però, a partir d’aquesta cota, és obligatori comptar amb un guia per continuar l’ascens cap al cim, situat a 3.324 metres.
Tot i les dificultats provocades per l’erupció i els advertiments sobre els perills, l’Etna continua exercint una forta atracció sobre els visitants que busquen viure de prop un fenomen natural excepcional.
Un volcà viu i actiu
La història de l’Etna està marcada per una successió gairebé constant d’erupcions, però només algunes han deixat una empremta especialment profunda sobre els sicilians. La del 1669 és considerada l’erupció històrica més destructiva del volcà. Les colades de lava van arrasar diversos nuclis habitats i van avançar fins a Catània, on van destruir una part de la ciutat abans d’arribar a la mar.
Més de dos segles i mig després, el 1928, el volcà va tornar a demostrar la seua capacitat destructiva. L’activitat va començar el 2 de novembre i una colada procedent del vessant nord-est va recórrer aproximadament nou quilòmetres fins a destruir Mascali. També van resultar afectats els petits nuclis de Pietrafucile i Costa Sovara. Aquest episodi és especialment significatiu perquè, segons l’Institut Nacional de Geofísica i Vulcanologia (INGV), és l’única erupció posterior a la del 1669 que ha arribat a destruir completament un nucli urbà.
Més recentment, l’Etna ha continuat protagonitzant episodis de gran intensitat, encara que sense assolir el nivell de destrucció dels citats. L’erupció del 1991-1993 es va prolongar durant 472 dies, mentre que les del 2001 i 2002-2003 van combinar colades de lava amb importants emissions de cendra, lapil·li, bombes i blocs volcànics, amb conseqüències sobre les poblacions pròximes i afectacions al trànsit terrestre i aeri.
Molt abans d’aquests episodis, ja havia mostrat el seu potencial explosiu. L’any 122 aC, una gran erupció va provocar una intensa pluja de materials piroclàstics sobre l’antiga Catània i va causar importants danys. Així, segles d’activitat han convertit l’Etna en un volcà caracteritzat per una convivència permanent entre la fertilitat i la riquesa que proporciona el seu entorn i l’amenaça que representen les seues erupcions.
