L’associació cultural Ball de Dimonis de Vinaròs (el Maestrat) ha denunciat que l’equip de govern de l’Ajuntament, integrat per PP, Vox i PVI, ha vetat l’acte d’arribada de la Flama del Canigó, que se celebra la nit de Sant Joan des del 1971 sense interrupció, dins de la programació de les festes de Sant Joan i Sant Pere, independentment del partit polític que haja ocupat el govern municipal. Enguany el consistori s’ha negat a incloure-hi l’acte i a donar-li suport logístic i econòmic.
El col·lectiu ha llançat un manifest i una recollida de signatures per a demanar al consistori que incorpore l’arribada de la Flama del Canigó al programa festiu i done suport a l’únic acte de festes «en reconeixement de la nostra llengua».
«La identitat d’aquest poble no és només en la platja, els barets, el passeig, l’ermita i el port, també és en les seues danses, músiques, història i, sobretot, en la seua llengua. El valencià és la identitat d’aquest poble, aquesta terra, de totes nosaltres. Parlem del valencià del Tio Canya, del valencià de les nostres iaies i iaios, dels nostres pares, i esperem i lluitarem perquè també siga el dels nostres fills i filles», assenyala el manifest.
I conclou: «La nostra llengua no és una fitxa per a jugar a fer política. Es mereix el respecte dels i de les polítiques que vulguen governar en aquest poble, en aquesta terra. Demanem un territori lliure d’agressions a la seua identitat, a la seua llengua i tradicions».
Per part seua, Josué Brito, portaveu de Vox al consistori, ha afirmat que la festa no es farà perquè té un caràcter «pancatalanista», i la presidenta de les Corts Valencianes, Llanos Massó, ha celebrat la notícia amb un missatge a les xarxes socials en què agraeix als regidors del seu partit que eliminen el suport institucional a l’acte.
La Flama del Canigó
La nit del 23 al 24 de juny celebrem l’arribada del solstici de l’estiu, una festa que combina de manera molt especial la cultura, la tradició, la renovació i la festa.
L’origen de la celebració és pagà i forma part del cicle de festes solsticials, probablement un culte al sol i a l’allargament del dia. El cristianisme la va fer coincidir amb la data de naixement de sant Joan Baptista. Aquest mestissatge d’elements pagans i cristians, populars i lúdics, culturals i festius, l’ha convertit en una celebració molt estesa i arrelada, que el nostre poble viu amb alegria i naturalitat.
Simbòlicament, l’any 1955 es va engegar la iniciativa, lligada en un primer moment al món excursionista, de fer pujar al cim del Canigó el dia 23 de bon matí una flama que roman encesa tot l’any al Castellet de Perpinyà, i simbòlicament renovar-la al cim d’una muntanya que representa també el naixement de la llengua catalana. Posteriorment, la flama es reparteix per tot l’àmbit lingüístic, celebrant l’arribada de l’estiu com una renovació de la vida i també de la llengua, i com una festa viscuda en comunitat.
