Plataforma per la Llengua ha emès un comunicat considerant «intolerable» la resposta del Consell a les 4.145 al·legacions a la llei de «llibertat educativa» que PP i Vox van aprovar l’any passat a les Corts Valencianes. L’entitat, que ha presentat al·legacions durant la consulta pública prèvia i també a la proposta d’ordre, recorda que el Consell va fixar com a termini per al·legar els dies de les vacances de Nadal.
Tot i així, més de quatre milers d’al·legacions van ser presentades, però el Consell les ha contestat amb només dos fulls. Des de Plataforma per la Llengua, que asseguren que continuaran «fent front a la nova llei educativa», considera que l’aprenentatge de valencià garanteix la competència plena en les dues llengües oficials, i té la intenció de «garantir que la veu de l’alumnat i dels seus representants siga escoltada i tinguda en compte en aquest procés tan crucial per al futur educatiu del País Valencià».

Per això, des de l’entitat continuaran impulsant accions dins de la campanya «La llengua no es toca» i impartirà conferències arreu del territori, així com participarà també en les concentracions convocades cada dijous per rebutjar aquesta llei.
Justificació
Des de l’entitat justifiquen que han presentat al·legacions perquè la nova llei «no assegura que l’alumnat puga estudiar en valencià i, per tant, no compleix amb la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià ni amb l’Estatut d’Autonomia». A més, consideren que les consultes proposades per a triar la llengua base «no garanteixen processos democràtics» perquè «no inclouen òrgans de supervisió, llindars mínims de participació ni mesures per evitar distorsions per factors com l’alumnat que canvia de centre».
A més, retreuen que la declaració d’urgència per tramitar el projecte normatiu sobre la consulta als representants legals dels alumnes per a la tria de la llengua base «no ha estat adequadament justificada», perquè la normativa vigent «exigeix una motivació clara, detallada i documentada per tramitar la consulta per la via urgent». I aquesta justificació, recorden, no consta a l’expedient, fet que «suposa una vulneració dels principis de transparència i seguretat jurídica que afecta els drets de les parts implicades».