Amb cada nou detall que coneixem sobre la inacció de les autoritats valencianes durant la tràgica vesprada del 29 d’octubre de 2024, més ràbia i tristor sent i més em pose les mans al cap. Cada dia que passa és tot més inhumà, més il·legal, més vergonyós i més indignant que l’anterior. Cojonudo és el que un Mazón desaparegut va contestar a Pradas quan ella el va informar de la situació d’Utiel, del barranc de Poio i del riu Magre abans d’anar-se’n de dinarot a El Ventorro i no va menejar ni un dit. Des d’aleshores ja no va respondre cap missatge a la consellera de Justícia i Interior. Un president absent mentre la gent moria ofegada. Collonut.
Abans d’analitzar les moltes coses que desconeixíem i que hem sabut recentment sobre l’enviament del missatge ES-Alert, voldria detindre’m en l’entrevista que Salomé Pradas va concedir al programa Salvados. En un moment determinat, la castellonenca va confessar que y todavía llevo mal ese momento en el que estamos en los peores minutos de la emergencia, cuando nos dicen que va a reventar una presa y que puede afectar a 80.000 personas, y yo no puedo contactar con el president. Primera reflexió a rajaploma: en eixos moments en què els valencians estaven en els pitjors minuts de sa vida, probablement Mazón estava en els millors de la seua trobada amb l’amiga periodista.
Quan vaig acabar de vore les confessions melodramàtiques de l’exconsellera imputada, vaig dir: And the Oscar goes to… Salomé Pradas. O més nostre, un Goya a la millor interpretació per eixos plors, eixos sanglots, eixa veu trencada i eixe nus a la gola. Quina posada en escena, de pel·lícula. Com a actriu, la xica té futur. Somicava sense llàgrimes i en un estudi de gravació, però jo la voldria vore plorar des de la presó. Més víctima que les víctimes. A partir d’ara, l’Església venerarà també Santa Salomé. Tot el que hi va dir, no ho podia haver contat fa un any? Com diu la dita, quan fou mort el combregaren. A mi no em val tot el que diu ara aquesta senyora. Per què ha encobert durant un any l’irresponsable del seu cap? Quan una persona és honesta, té un mínim de consciència i empatia amb el poble al qual representa i no manipula, que és el que ha fet ella.
Personalment, l’entrevista em va decebre perquè Gonzo es va dedicar a ensabonar Pradas, que va mentir, i va permetre que ella es presentara davant l’audiència com una màrtir. Podia haver corregit moltes de les coses que va dir que no eren certes, per exemple, el ja famós i descontextualitzat si quieren ayuda, que la pidan atribuït a Pedro Sánchez, que no fou exactament així. El periodista, amb dades reals i motivades per a posar en evidència les faules de Pradas, va estar lax, suau i poc rigorós, li va seguir el joc i no li va parar els peus. Fou un sálvese quien pueda. Si en la seua declaració en el jutjat de Catarroja no va culpar Mazón de res, per què ara sí? La pròxima vegada que aquesta senyora concedisca una entrevista es referirà a l’expresident com a ese señor del que usted me habla.
Però anem als missatges de WhatsApp entre Pradas, Mazón i el cap de Gabinet d’aquest durant el dia de la dana. Tot el que estem sabent més de tretze mesos després dels fets s’hauria d’haver sabut l’endemà de la catàstrofe. Calma, ya, mujer, total només estaven morint 230 persones. Igual a las 19 h vamos al 112. Potser, però tampoc és segur, depén de si el presi acaba abans uns afers o no. Salo, de confinar nada, por favor. Que s’ofeguen. Tancar pobles li semblava una barbaritat a l’assessor, millor deixar morir la població, veritat? I jo em pregunte: José Manuel Cuenca, quina competència tenia per a donar instruccions als tècnics i a la consellera que estaven al capdavant de l’emergència en el CECOPI? Ell no era qui per a donar ordres a ningú. Supose que per això la jutgessa el torna a citar a declarar. I, per cert, les úniques dues persones que aquella vesprada estaven confinades eren Carlos Mazón i Maribel Vilaplana fent ves a saber què en El Ventorro i en el pàrquing, s’ho estaven passant collonut, com diria el que a partir d’ara es tocarà els ous a dos mans en una oficina del centre d’Alacant i cobrarà quasi 9.000 euros més a l’any per ser portaveu d’una comissió que no es reuneix mai. Com més inútil, millor pagat. Cojonudo deu ser el missatge que ha enviat l’alacantí a Juanfran Pérez Llorca després d’aquesta última pujada de sou. El PP nacional, un partit que ha estat tot un any aclamant, aplaudint i abraçant Mazón públicament, té alguna cosa a dir sobre totes aquestes novetats en la investigació judicial?
I arribem al moll de l’os. Acabem de saber també que l’ES-Alert de les 20.11 h, quan la població estava amb l’aigua al coll, es va endarrerir per diferències lingüístiques, ja que hi havia paraules que a Mompó i Pradas els semblaven excessivament catalanes, i per això van considerar que aquell era el moment de posar-se a discutir si València anava amb accent obert, tancat o circumflex, o si utilitzaven el demostratiu este i no aquest o el substantiu tipo i no tipus. Aquest és el nivell de la gentola que ens governa, que considera més important un accent i dos mots que les vides humanes. De veritat era l’ocasió més idònia per a l’absurda i delirant confrontació idiomàtica de sempre? Dues hores per a llevar un accent i canviar dues paraules? No tenen perdó de Déu. En qualsevol cas, quan aquests il·luminats es van enredrar en el debat filològic, ja era massa tard, escrigueren València, Valéncia o Valencia.
Em sembla indecent, demencial i patètic posar-se a jugar a les diferències lingüístiques en un moment en què es podien haver salvat moltes vides. Teníem clar que el PP, en mans de Vox, no apostarà mai per la unitat lingüística ni reconeixerà que el valencià i el català són la mateixa llengua. Però de fomentar l’odi a generar morts hi ha un pas molt gran. Morir abans de fer-mos catalans, degueren pensar els allí reunits. L’anticatalanisme i la ridiculesa blavera costen vides; la catalanofòbia mata persones. És així, tristament.
Atés que les persones no els interessen, encara hi ha algú que dubte que Mazón, Pradas, Argüeso, Mompó, Cuenca i companyia són uns criminals indolents i perillosos? Vam perdre 230 persones mentre a Mazón li semblava cojonudo que el barranc de Poio i el riu Magre es desbordaren. Cojonudo serà quan el vegem en la presó de Picassent, i si fora en una de Sud-amèrica envoltat de pandilleros, encara millor. La pena de presó, a mi, després de llegir aquests missatges, se’m queda curta. Cadena perpètua com a mínim. Fins que no estiguen entre reixes, els valencians i les valencianes de bé no descansarem. Per què no es decreta presó provisional sense fiança per a tota aquesta colla de negligents consentits i protegits? En un estat de dret normal tocaria que algú haguera assumit la seua part de culpa i responguera davant la llei, però no.
Està el PP per a donar lliçons, de què? I encara tenen els sants collons de llançar una campanya publicitària dient que fem cas dels senyals d’alerta. Dels que ells envien tard i malament? No tenen vergonya ni la coneixen. Però aquesta gent d’on ha eixit? Són capaços d’organitzar el dinar de Nadal del PPCV en El Ventorro. Tot allò que està veient la llum a poc a poc sembla una història de terror. El senyor Mazón, sabent que ja hi havia un mort, estava ocupadíssim aquella vesprada i li suava el melic tot. En la comissió d’investigació en el Congrés dels Diputats va dir que no va tindre coneixement de morts fins a les cinc de la matinada. Una entre el miler de mentides que ens ha soltat durant els tretze mesos en què s’ha agarrat a la poltrona com una llepassa fins que hem aconseguit fer-lo fora. Què espera Maribel Vilaplana per a dir què estaven fent ella i el rey de la 13 14 mentre s’ofegaven 230 persones? Si no parla, per ocultació de la veritat, és i serà còmplice també d’eixes morts que es podien haver evitat.
Recapitulant, mentre la gent estava ofegant-se, uns dirigents ineptes discutien si escrivien o no l’accent de València o si en el missatge que havia d’alertar la gent del perill utilitzaven la forma simple o reforçada del demostratiu. És tot un delirium tremens, una borratxera de frivolitat i deshumanització, ideologia taliban, política lingüística anticatalana, la prova que quan la incultura guanya, moren persones. Tant de bo que el PP pague en les urnes tot el mal que ha provocat i puguem fer fora de les institucions valencianes aquestes perles indecents responsables de la pèrdua de tants conciutadans. No sé si Mazón, Pradas i tots els altres components d’aquest aquelarre canalla podran viure tranquils la resta dels seus dies. La justícia és lenta i cega, per això només desitge que el pes de totes les víctimes recaiga sobre les seues consciències mentre visquen. També espere que la vida els la torne i que, com diria una amiga que és un pou de saviesa fraseològica, caguen blanet.
