Aquest dissabte tornem a celebrar el 8M a les principals ciutats i pobles del País Valencià i del món sencer amb una consigna molt clara: el feminisme és fonamental per a la salut democràtica i per a la justícia social. És per això que els nous dirigents polítics emergents intenten ridiculitzar aquest moviment i miren, sobretot, d’apartar-lo de la normalitat per destruir-lo. El feminisme, per contra, després d’anys i panys de marginació o d’estigmatització social, ha vingut per quedar-se i és una lluita indefugible que ens interpel·la a tots i a totes.
És per això que els últims 8M, si més no des dels últims quinze anys cap ací, han sigut cada vegada més multitudinaris. I això, indiscutiblement, és un èxit, és un triomf de la societat malgrat que alguns, que no són pocs, intenten erradicar-lo de les nostres vides. No es podien evitar els intents reaccionaris contra aquesta evolució: cada pas endavant en la història ha hagut de superar els entrebancs interposats per aquells que pretenen que res no canvie per mantindre privilegis i estatus jeràrquics. El feminisme no podia quedar al marge d’aquesta dinàmica constant.
Per això, aquest 8M, com cada any, cal celebrar-lo, cal reivindicar-lo i cal omplir els carrers, una vegada més, a través de la força de la societat civil que ha fet d’aquest moviment un capital polític imprescindible per a millorar la societat. I això s’ha de valorar, perquè no sempre és fàcil d’aconseguir, per més que una lluita siga raonable i necessària. El feminisme ho és, i ha aconseguit posicionar-se a l’alçada del que representa gràcies a l’empenta col·lectiva i més enllà de divisions que, tot i ser presents, no aturaran aquesta inèrcia.
La inèrcia, cal dir-ho, no seria possible sense l’organització. I això s’ha vist aquests dies amb la celebració de l’execrable consulta de la llengua base convocada per la Conselleria d’Educació que dirigeix José Antonio Rovira. Davant el seu intent d’acabar amb el valencià amb maniobres d’aparença democràtica però que són tot el contrari, milers de famílies s’han mobilitzat per donar al Consell que presideix Carlos Mazón una lliçó de dignitat, de lluita i, ara sí, de democràcia.
Cal prendre nota d’aquest exemple i de molts altres, com les manifestacions multitudinàries demanant la dimissió de Mazón, per adonar-nos que amb consciència, organització, generositat i sentit col·lectiu tot és possible. Tot serà possible.
