Una cap del servei de coordinació del 112 del País Valencià ha declarat davant la titular del jutjat d’instrucció número 3 de Catarroja que Delegació del govern espanyol al País Valencià va reclamar l’enviament del missatge massiu d’alerta ‘Es Alert’ a les 18.34 hores del dia de la riuada. Ha dit, però, que l’avís no es va remetre fins a les 20.11 hores, quan ja s’havien produït les primeres defuncions. Segons la testimoni, “Delegació del Govern va demanar enviar l’alerta a les 18.34”, mentre que “l’‘Es Alert’ es va acabar enviant a les 20.11” i, en aquest interval, “ja hi havia persones que havien perdut la vida”.
La funcionària, que aquell dia va participar telemàticament en el Centre de Coordinació Operativa Integrada (CECOPI), ha detallat que des d’aquest òrgan es va respondre que “s’estava gestionant” l’enviament del missatge a la població. La declaració s’emmarca en la investigació oberta per la jutgessa de Catarroja sobre la gestió institucional de la catastròfica dana, que va provocar 229 víctimes mortals i danys materials de gran magnitud al País Valencià.
Durant la compareixença, la cap de servei ha explicat que va mantindre contacte al llarg de la jornada amb l’exsecretari autonòmic Emilio Argüeso, investigat en la causa, per traslladar-li informació sobre l’evolució de les pluges. Segons el seu relat, “a primera hora del matí va haver-hi una consulta sobre el trajecte entre València (l’Horta) i Xàtiva (la Costera) per a Presidència”, i se li va remetre la informació de què disposaven en aquell moment.
La testimoni ha insistit que la petició formal de Protecció Civil per activar el sistema d’alertes es va produir a les 18.34 hores i que, a partir d’aquell moment, “es va traslladar al CECOPI que es gestionava l’enviament”. No obstant això, l’alerta no es va materialitzar fins a les 20.11 hores. “Hi havia una petició expressa d’avisar la població i nosaltres vam comunicar que s’estava tramitant”, ha remarcat.
La instrucció judicial tracta d’aclarir la seqüència de decisions, els tempos i les responsabilitats administratives que van concórrer en l’activació de l’‘Es Alert’ el dia de la riuada. Les diligències pretenen establir si els protocols es van aplicar de manera adequada i si va existir alguna demora injustificada en un instrument dissenyat precisament per alertar de manera immediata la ciutadania en situacions de risc extrem. Mentrestant, la documentació i les declaracions recollides apunten a un marge d’hora i mitja entre la petició de l’avís i el seu enviament efectiu, un buit temporal que la jutgessa vol delimitar amb precisió per determinar possibles responsabilitats.
