L’excap de gabinet de l’exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas ha declarat davant la jutgessa que investiga la gestió de la dana que va causar 230 víctimes mortals que el dia anterior a la catàstrofe, el 28 d’octubre, ja es parlava dins la Conselleria de l’enviament d’“avisos massius” a la població.
La testimoni va comparéixer als jutjats de Catarroja (l’Horta Sud), on s’instrueix la causa judicial per la gestió de l’emergència, en la qual hi ha dos investigats: la mateixa Pradas i el seu ex número dos, Emilio Argüeso. En la seua declaració, va explicar que el 28 d’octubre es va celebrar una reunió amb tot l’equip de la Conselleria en què una primera part es va centrar en la previsió meteorològica. “Es va parlar de la previsió de pluja, que s’estava fent el que és habitual i també es va tractar la part tècnica”, va assenyalar.
Segons va relatar, aquell mateix dia el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, ja parlava de la possibilitat d’“avisos massius”, tot i que el sistema ES-Alert com a tal no es va mencionar fins a les 19 hores del 29 d’octubre, ja en el marc de la reunió del Cecopi.
La testimoni també va explicar que el matí del dia 29, després de decretar-se l’alerta roja, van recollir Pradas i es van desplaçar a l’Eliana (el Camp de Túria) cap a les 12 o 12.30 hores. Durant el trajecte, l’exconsellera va parlar amb la delegada del Govern espanyol, Pilar Bernabé, qui —segons li va transmetre després Pradas— es mostrava “més tranquil·la” que elles.
Una vegada al centre de coordinació, va relatar que els tècnics estaven treballant amb normalitat, tot i les pluges intenses, i que no va percebre una tensió especial. Suárez els va informar que s’havia activat l’alerta hidrològica del riu Poio, encara que posteriorment, en les comunicacions amb el 112, “no es va parlar de barrancs”.
Cap a les 14 hores, Pradas i la seua excap de gabinet es van desplaçar a Carlet (la Ribera Alta). En aquell trajecte, la consellera va tornar a parlar amb Bernabé, qui ja no estava “tan tranquil·la”, i va ser aleshores quan Pradas va sol·licitar la intervenció de la Unitat Militar d’Emergències (UME) davant la situació a Utiel (la Plana d’Utiel-Requena).
A partir de les 17 hores va començar la reunió del Cecopi, on, segons la testimoni, Pradas “coordinava les intervencions” i demanava informació “constantment”. L’enviament de l’ES-Alert es va començar a debatre, va dir, a partir de les 19 hores, després que a les 18 s’avisara del risc que la presa de Forata poguera trencar-se. Preguntada per si existia un esborrany de missatge abans d’eixa hora, va confirmar que Suárez va llegir un text que tenia al seu telèfon mòbil, però va assegurar que desconeix si els tècnics havien preparat un ES-Alert amb anterioritat.
La declarant va insistir que en el Cecopi “ningú imposava el seu criteri” i que Pradas “no va parar l’Es-Alert”. També va dir que no recordava que es demanara una traducció al valencià del missatge, tot i que “del tema de l’anglés alguna cosa es va comentar”. Segons el seu testimoni, la direcció operativa de l’emergència la portava Miguel Basset, mentre que la consellera exercia tasques de coordinació, i “les decisions es consensuaven entre tots”.
Pel que fa al retard en l’enviament de l’avís, va afirmar que no en coneixia el motiu exacte, tot i recordar un debat en què Basset advertia que podia ser contraproduent. “Els matisos es discutien entre Basset, Suárez i la delegada del Govern. Era un acord col·lectiu”, va remarcar.
La testimoni va assegurar que en el Cecopi no es va parlar del barranc de Poio durant la vesprada i que ella es va assabentar del desbordament quan ja havia arribat al centre l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón. En sentir que Benetússer (l’Horta Sud) estava inundat, va explicar que va entrar en pànic i va començar a telefonar a familiars i amics. Segons el seu relat, amb l’arribada de Mazón aquest va assumir el comandament institucional de l’emergència.
Fonts de la defensa de Pradas han destacat que el testimoni reforça la idea que l’exconsellera va tindre un paper “actiu” en el Cecopi, que va demanar avisar els municipis afectats i que no va frenar l’enviament de l’ES-Alert. També subratllen que no es va parlar del barranc de Poio fins passades les 20.30 hores i que els “avisos massius” del dia 28 no feien referència necessàriament a SMS o Es-Alert, sinó a comunicacions habituals amb municipis i organismes integrats en Protecció Civil.
