«Els directors dels tres centres afectats (IES 25 d’abril d’Alfafar, IES Maria Carbonell de Benetússer i IES Albal) comuniquem, davant les paraules emeses pel Sr. Conseller d’Educació, que: el dia de hui no comptem amb cap document que certifique la seguretat del centre després de les actuacions dutes a terme. L’obertura dels centres està condicionada a la finalització de determinades tasques importants».
Aquest és el breu però contundent comunicat dels equips directius dels tres centres durament afectats per la DANA i que el conseller José Antonio Rovira havia ordenat que obriren hui dilluns 16. Les imatges publicades mostren uns centres encara en plena reforma, envoltats de tanques i material d’obres.
Des de la conselleria s’insisteix que els centres «estan llestos» per obrir i que si no ho fan és per la negativa dels seus equips directius, que «no tenen intenció de fer-ho», sense especificar quins serien els motius d’aquests docents per negar-se a tornar a l’activitat. No és la primera volta que equips directius denuncien «pressions» de conselleria per obrir sense condicions mínimes de seguretat.
Des dels centres afectats recorden que «la ‘intenció’ dels Equips Directius ha sigut des d’un principi obrir els centres amb la major rapidesa possible, però una altra cosa ha estat el ritme de treball per part dels responsables de la Conselleria d’Educació».
Darrere el conflicte hi ha la preocupació per l’estat dels edificis, molt malmesos per la DANA del passat 29 d’octubre i la manca de garanties per la seguretat, tant de docents com d’alumnes. Una situació que preocupa especialment després que un operari morira en un centre educatiu de Massanassa el 24 de novembre. Els treballadors havien accedit a l’edifici malgrat que s’havia decretat que estava en situació de «risc de col·lapse», una qualificació que després conselleria va assegurar que desconeixia.
Tampoc en el cas dels tres instituts en conflicte, Educació ha fet públic cap document que garantisca la seguretat, per la qual cosa que estaria traspassant la responsabilitat, en cas d’accidents, a les direccions dels centres. Una responsabilitat que aquests docents es neguen a assumir. O, més ben dit, assumeixen seguint criteris de prevenció i, per tant, optant per no obrir fins que no tinguen tots els informes en regla.

«Rovira no pot continuar ni un minut més en el càrrec»
En un dur comunicat, el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV), majoritari al sector públic, ha qualificat l’actitud de la conselleria «d’indecent» i ha manifestat que «Rovira no pot continuar ni un minut més en el càrrec».
«No només ha abandonat la comunitat educativa a la seua sort durant els moments més durs després de la DANA, sinó que ara es dedica a culpabilitzar les direccions dels centres de la seua inoperància i incompetència. Ja ho va fer en la seua compareixença dimecres passat en la Comissió d’Educació de les Corts Valencianes quan va insultar les associacions de direccions i quan va acusar una directora de no voler obrir el centre un cap de setmana», continua el comunicat.
En termes similars s’ha manifestat la diputada de Compromís Verònica Ruiz, qui ha acusat la conselleria de «mania persecutòria» contra les comunitats educatives i ha avançat que està estudiant si aquesta «obertura forçada» dels centres són «constitutius de delicte», per tal de portar-ho als tribunals.
Malestar en les comunitats educatives
El malestar de docents i famílies amb el paper de la Conselleria d’Educació s’ha anat fent més gran a mesura que es passa de la inacció de la conselleria a les pressions i acusacions contra els docents i les comunitats educatives. El 23 de novembre milers de persones van manifestar-se a València demanant, a més de la dimissió de Mazón, la de Rovira, pel que consideren una «gestió nefasta i ineficaç» del desastre de la DANA. La protesta va vindre precedida de massives concentracions a poblacions afectades com Paiporta o Catarroja.
No soles els centres han estat netejats per famílies, docents o voluntaris, sense cap tipus de suport tècnic o econòmic de la conselleria, sinó que en alguns casos hi ha AMPAs recollint diners en campanyes solidàries per finançar el material destruït pel fang.