L’Audiència de València ha rebutjat un recurs interposat per l’exsecretari d’Emergències Emilio Argüeso i manté com a testimonis en la causa de la dana del 29 d’octubre del 2024 el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, i l’excap del Consorci de Bombers de València, José Miguel Basset.
Així consta en una interlocutòria, notificada aquest dimarts a les parts, dictada per la secció segona de l’Audiència. El mateix tribunal també ha emés una altra resolució en la qual rebutja el recurs d’apel·lació d’una acusació particular contra la negativa de la instructora a sol·licitar informes al Departament de Seguretat Nacional.
Respecte de la primera, l’Audiència també decideix mantindre com a testimonis en el procediment -i no com a investigats, tal com reclamava la defensa d’Argüeso- la cap del servei de Coordinació del telèfon 112 i una tècnica de comunicació d’Emergències.
L’Audiència dona suport a la decisió que va adoptar la jutgessa que investiga la gestió de la catàstrofe, ja que estima que el fet que aquestes persones declaren com a testimonis en el procediment “no genera indefensió“. “En aquest cas no observem un perjudici d’aquesta índole, és més, l’estatus de testimoni -al contrari que el d’investigat-, exceptuant-hi determinades excepcions, implica l’obligació de declarar”, remarca.
La Generalitat, “competent” en protecció civil
En la segona resolució, l’Audiència rebutja el recurs d’apel·lació d’una acusació particular contra la negativa de la instructora a sol·licitar informes al Departament de Seguretat Nacional.
Aquesta petició es va fer per part d’una de les acusacions arran de la notícia d’un mitjà digital que deia “Seguretat Nacional va avisar el govern [espanyol] que la dana podria provocar inundacions 12 hores abans de la catàstrofe”.
La instructora va denegar la diligència d’investigació sol·licitada basant-se en l’atribució de la competència en matèria de protecció civil a la Generalitat i com és “palesa la inactivitat” que es va produir en aquest àmbit. Al·ludia al consens que va portar la no declaració d’emergència “nacional” i posava l’accent en l’absència del caràcter reservat de la informació relativa a la producció d’inundacions i la proximitat de la dana.
Després de la negativa de la jutgessa, l’acusació va recórrer a l’Audiència, perquè observava falta de motivació i indefensió. Indicava com el 29 d’octubre del 2024 es van veure afectades per la dana un bon nombre d’infraestructures crítiques, en concret la presa de Forata -sent aquesta la que justificava la incorporació dels informes del Departament de Seguretat Nacional-.
Considerava la recurrent que els informes sol·licitats podien aportar dades respecte de la informació disponible i les mesures de protecció d’infraestructures i persones que es van adoptar.
No obstant això, l’Audiència ho desestima. Apunta que no consta, més enllà de la informació aïllada oferida pel mitjà d’informació digital, que el Departament de Seguretat Nacional avisara el govern espanyol que la dana podria provocar inundacions 12 hores abans de la catàstrofe.
Així mateix, assenyala que per al supòsit que pel Departament de Seguretat Nacional s’elaboraren informes el dia 29 d’octubre del 2024, “no ens aporten dades que ens facen considerar raonable que tenien l’objecte al qual al·ludeix la part recurrent. És, per tant, una diligència prospectiva sense un pronòstic favorable d’utilitat“, subratlla.
“En definitiva, no ens han explicat raonablement per què la part recurrent entén que es van emetre el 29 d’octubre del 2024 informes pel Departament de Seguretat Nacional que tinguen vinculació o interés per a la present causa”, resumeix el tribunal.
