L’exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas ha demanat a la jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024 que sobresega la causa contra ella, perquè el dia de la catàstrofe va haver-hi “falta d’informació” i no va va haver-hi “cap negligència“. Així es desprén de l’escrit que ha remés la defensa de Pradas al jutjat, en què sol·licita el sobreseïment i arxivament de les actuacions, després de la declaració testifical del president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo.
La defensa de Pradas justifica aquesta sol·licitud en diversos punts, el primer dels quals és la “inexistència” d’indicis racionals de criminalitat. Destaca que la declaració de Polo resulta “absolutament esclaridora” per a descartar la responsabilitat a títol de negligència de Pradas ja que, entre altres motius, “va reconéixer que al Cecopi no es va tractar cap informació relativa al barranc de Poio, encara que, com és sabut, la immensa majoria de les víctimes van morir a conseqüència del desbordament del barranc”.
A més, es refereix al fet que Polo, tal com va manifestar, “no va tindre sensació del risc real perquè va admetre que en el matí d’eixe dia 29 d’octubre va estar en un acte de la UPV, acte al qual no hauria assistit si haguera considerat la gravetat de la situació”.
També diu que “la seua actuació aquell dia es va centrar en la presa de Forata per les greus conseqüències que s’haurien produït si la presa s’haguera desbordat, i va declarar, literalment, que ‘ningú podia preveure el que succeiria’, encara que sabia que l’Aemet havia emés una alerta roja (risc extrem de precipitacions) a les 7.36 d’aquell dia”.
“Falta d’informació” per a enviar l’ES-Alert
Així mateix, segons la defensa de Pradas, el testimoni “no va anticipar cap explicació de les conseqüències que pogueren tindre els anuncis d’intenses precipitacions a la zona de les muntanyes de les quals després descendirien, lògicament, els rius i llits carregats d’aigua cap a les zones de més avall”, i que “li corresponia el control abans, durant i després dels barrancs i llits objecte de la seua competència, reconeixent que hi havia molts sensors que no funcionaven, però que l’absència d’informació no era rellevant perquè no hi havia capacitat de reacció”.
Sobre l'”apagada informativa” entre les 16.13 h i les 18.43 h, indica que Polo va considerar que “no va ser tal perquè el SAIH informava permanentment”, si bé va reconéixer que en cap moment va traslladar informació del que succeïa al barranc de Xiva o de Poio , en aquest espai de temps, que va ser quan es van produir la immensa majoria de víctimes.
A parer de la defensa de Pradas, aquesta “falta d’informació essencial i amb temps suficient” per a enviar l’ES-Alert a la població és “aliena” a la seua representada, “a la qual no se li pot imputar, per tant, responsabilitat que connecte la seua activitat al Cecopi amb el resultat de morts produït”.
D’altra banda, el lletrat es refereix en les seues al·legacions a la falta de trasllat d’informació per part de la CHX: “Polo va intentar desplaçar la seua responsabilitat, indicant en la seua declaració que la culpa de no traslladar la informació al Cecopi era dels tècnics del Centre de Coordinació d’Emergències. No obstant això, les declaracions testificals practicades -de tècnics d’aquest Centre- són unànimes: no van traslladar el contingut del famós correu de les 18.43 hores perquè entenien que, en estar la CHX present a la reunió, era aquesta entitat l’única encarregada de valorar i comunicar aquesta informació”.
“L’actuació de Pradas, debatent alternatives amb els tècnics i decidint-se finalment enviar l’ES-Alert, es va basar únicament en la informació oficial consolidada que s’estava gestionant, que era la relativa a la presa de Forata, i no en les dades crítiques del barranc de Poio que no li van comunicar els qui tenien el deure legal de fer-ho”, postil·la.
“Imprevisibilitat de l’actuació”
Així mateix, el lletrat de Pradas al·lega imprevisibilitat de la situació i inexistència d’actuació omissiva negligent per part de Pradas. En aquest sentit, exposa que el mateix Polo “va asseverar de manera categòrica que la situació ocorreguda el 29 d’octubre ‘no es podia preveure'”.
“Si un expert en la matèria estableix la imprevisibilitat del succés, resulta ineludible concloure que tampoc va poder ser previst per la nostra representada, la posició de la qual no era de tècnic hidrològic o experta, sinó d’autoritat que havia de prendre decisions sobre la base de la informació que li fora proporcionada”, afegeix.
En aquest context, de “indiscutible força major”, l’actuació de Pradas, amb la informació disponible en el moment dels fets, “exclou qualsevol imprudència-infracció del deure de cura objectivament exigible”, diu.
Finalment, assenyala que a la vista de la “falta” del manteniment fàcticojurídic que encaixe en un delicte, els fets investigats, si és el cas, “se situarien en l’àmbit de la responsabilitat administrativa, en la qual procedeix sol·licitar la reparació corresponent a les Administracions amb competències en emergències”.
“En el present cas, l’actuació de la nostra mandant no pot desconnectar-se del fet indiscutible, a hores d’ara del procediment, que es va veure condicionada per una cadena d’informació incompleta i la falta de previsibilitat inherent a un fenomen natural d’una magnitud inimaginable que es va produir amb una velocitat imparable”. Per aquests motius demana el sobreseïment, conclou la defensa de Pradas
