L’exconsellera d’Interior de la Generalitat Salomé Pradas ha assegurat es va assabentar que l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón estava dinat amb la periodista Maribel Vilaplana a El Ventorro el 8 de novembre, “com tots els valencians”, i, sobre com es va sentir en saber-ho, ha declarat que “no podia creure-ho”. Així mateix, ha confessat que de “les versions i contraversions” que ha sentit, la que “més dolor” li ha produït ha sigut, la que l’excap del Consell va exposar davant la comissió d’investigació del Congrés espanyol, especialment quan va dir que no va sentir les seues trucades perquè portava el mòbil a la motxilla: “Em va generar gran dolor, sap? Vaig pensar immediatament en les víctimes, perquè va ser el pitjor moment de la vesprada”, ha remarcat.
Un any després de la tragèdia, Pradas diu que “empatitza molt amb les víctimes“, no perquè “ens fera falta el senyor Mazón allí, sinó per la forma en com s’ha contat i quan es va contar”. I ha asseverat: “A mi tampoc m’ha parlat mai d’això. A mi no m’ha relatat mai què va fer aquella vesprada amb detall. I només una vegada sí que vaig tindre la força per a dir-li que si no era per mi, que ho fera per les víctimes i que ho explicara”. Va ser, ha especificat, després de sentir algunes mentides que Mazón deia en entrevistes, quan “es va armar de valor” i li ho va demanar per telèfon.
A més, ha afirmat en una entrevista concedida al programa “Salvados” de La Sexta, no va tindre cap enfrontament directe amb el Mazón “fins després de ser destituïda”. “Ací és quan potser vaig ser un poc més egoista, per dir-ho d’alguna manera”, ha continuat. I ha explicat que per a comunicar-li la seua eixida del Consell, Mazón la va citar a sa casa, no al Palau, per a evitar els mitjans de comunicació.
L’alerta “no” es va retardar per Mazón
També ha asseverat que l’ES-Alert que es va enviar a les 20.11 hores el 29O, no es va retardar “en absolut” per Mazón. “Al senyor Mazón no el vaig esperar per a res, ni vaig esperar cap instrucció d’ell. A més, és que era absurd: si no m’agafava les trucades, com anàvem a esperar una persona que ni tan sols en aquells moments sabia si vindria?”
L’exresponsable d’Emergències ha defensat que el missatge massiu als mòbils -de la possibilitat del qual diu que es va assabentar minuts abans de les 19 h” del 29O- “va seguir el procediment que havia de seguir”. “Debat inclòs, gestió de l’enviament, sense esperar que el senyor Mazón atenguera les meues trucades. És que, a més, està constatat, es pot comprovar, ho han dit els tècnics: al senyor Mazón no el vaig esperar per a res, ni vaig esperar cap instrucció d’ell”, ha recalcat.
Sobre la conversa telefònica entre ella i l’excap del Consell a les 20.10 h -un minut abans de l’enviament del missatge a la població-, l’exconsellera ha manifestat que ell li va dir que es dirigia al Cecopi, i a les 20.18 h va tornar a fer-ho i, aleshores, ella li va explicar com arribar a la sala on tenia lloc la reunió.
Al llarg de l’entrevista, l’exconsellera ha relatat les diferents trucades amb l’expresident i ha fet notar que en la causa ella no ha parlat dels whatsapps. En aquest sentit, diu que l’últim intercanvi de missatgeria degué ser al voltant de les 14 hores, perquè a partir de llavors el cap de Gabinet de Mazón, José Manuel Cuenca, li va dir que l’informara a ell.
El Ventorro
Quan li han preguntat si, amb les dades que va proporcionar a Mazón al llarg d’aquella vesprada, aquest hauria d’haver abandonat El Ventorro, ha contestat: “Ho ha dit ell, no ho dic jo. Ell ha dit que hauria d’haver canviat la seua agenda i haver anat a Utiel, i jo opine el mateix”. Encara més, ha afirmat que ella ho hauria fet d’aquesta manera si haguera ocupat el càrrec de presidenta. “Jo en la seua pell hauria cancel·lat l’agenda, evidentment“, ha reblat.
Ha agregat que a posteriori ha pensat sobre el fet que ella volia traslladar al seu superior què ocorria, ja que “creia que era important que si ens informaven d’un possible trencament de presa [de Forata] o que si anàvem a llançar un ES-Alert, que ho sabera el president de la Generalitat. Reflexionant-ho després, sí que he conclòs que hauria calgut que el senyor Mazón, com a màxim representant institucional de la Generalitat, haguera estat allí amb nosaltres”.
Mazón s’activa a les 19.43 h
“A les 19.10 h, quan ja s’havia iniciat el debat, quan ja la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va dir que podíem passar fins i tot a nivell 3 de presa, que això era trencament quasi immediat i que ja em van informar que la població afectada podia ser 80.000 persones, per responsabilitat, jo vaig voler comunicar-ho al meu president i no vaig poder”, ha lamentat, alhora que ha expressat el seu convenciment que Mazón “s’activa” després de la trucada de les 19.43 h, quan Pradas li fa saber que la situació és “molt greu” i que s’enviaria aquest missatge.
També ofereix l’exconsellera la seua explicació de la telefonada que va fer Mazón a l’alcalde de Cullera (la Ribera Baixa), Jordi Mayor, en la qual el batle va apreciar en l’expresident un to gens preocupat. Segons Pradas, en una comunicació prèvia, el llavors president de la Generalitat va preguntar “on desembocava el riu Magre” i ella li va dir que “en aquesta població”. Una afirmació que ha replicat Mayor, ja que a Cullera “desemboca el Xúquer”, i el riu Magre “ho fa a Algemesí”, alhora que ha instat l’exresponsable d’Emergències a parlar “amb més propietat”.
Ha explicat la tardança de la remissió del missatge massiu als mòbils en el debat que van mantindre el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez -que, com ella, era partidari de llançar-ho- i el cap del Consorci de Bombers, José Miguel Basset, i també en la gestió del mateix enviament.
Pradas ha dit que no li va retreure aquell dia a Mazón la seua actitud i l’ha justificat en què és “una persona molt pragmàtica” i llavors va intentar “mantindre la ment freda” fins que la va destituir.
La seua capacitació
Sobre si se sentia capacitada per a ser la responsable de les Emergències, ha opinat que “no es requereix mai una experiència concreta a un polític per a ser el representant institucional d’una àrea”, i ha expressat la seua confiança en l’equip tècnic -que ha lloat- de l’anterior executiu del Botànic. Ha criticat més la situació que es va trobar a la Conselleria després del pas de Vox, amb un protocol d’actuació “obsolet”, que encara parlava de “faxos i SMS”.
D’altra banda, ha carregat contra la CHX i l’Aemet per, segons ella, “no donar informació en temps real”, i ha negat que la delegada del Govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, li donara l’avís per telèfon de l’esfondrament d’un pont a Picanya (l’Horta Sud), que la representant de l’executiu estatal va creure en aquell moment que era Paiporta.
Finalment, l’exconsellera, que ha plorat en diversos moments de l’entrevista, demana “disculpes als familiars per no haver pogut fer més”. Admet que el seu error més gros aquell dia va ser “no haver dit al senyor Mazón que vinguera immediatament allí, simplement perquè creia, i després és el que més he pensat, que hauria d’haver estat allí”. I, per part de Mazón, es mostra convençuda que el seu principal error va ser “no haver estat allí”.
