La magistrada del jutjat de primera instància i instrucció de Catarroja (l’Horta Sud), que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024, que va deixar 228 víctimes mortals, ha assenyalat que “existeix una diferència radical entre l’administració local i l’autonòmica a fi de llançar alertes a la població i l’adopció de mesures d’autoprotecció”. Argumenta que aquesta diferència radica en el maneig d’informació i el presumible, encara que desgraciadament inexistent, coneixement de les mesures a adoptar davant una situació d’emergència com a element que permetria prendre aquestes mesures”.
Aquestes valoracions figuren en una de les dues resolucions dictades aquest dilluns i facilitades pel Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ). En la primera interlocutòria, la jutgessa desestima el recurs de reforma presentat per una acusació particular contra la decisió de no investigar l’alcalde d’Utiel, Ricardo Gabaldón. Nuria Ruiz Tobarra recorda que “l’objecte d’aquest procediment se centra en l’avís tardà a la població, malgrat l’existència d’informació suficient per als qui en l’àmbit autonòmic posseïen la competència en matèria de protecció civil”.
També destaca “l’anàlisi fragmentària” de la informació per part dels ajuntaments, incloent-hi el d’Utiel, “a diferència dels qui assumien legalment el comandament de l’emergència en l’Administració autonòmica, que disposaven de múltiples canals d’informació, a través no només de l’Aemet i els mitjans de comunicació, sinó també de la CHX, les trucades al 112, la disposició de mitjans personals que havien de controlar els barrancs i els llits, i, a més, tenien la possibilitat de ser assistits per tècnics en emergències en una reunió del CECOPI”.
Així mateix, considera que no es pot atribuir la posició de garant a l’alcalde d’Utiel ni a altres alcaldes, “que es van veure sorpresos, no van rebre tampoc la informació precisa i tampoc els van aconsellar de manera específica sobre les mesures a adoptar”.
Per això, la magistrada manifesta que hi ha “una diferència radical amb l’Administració local: la competència en la direcció del pla”. Segons la instructora, el 29 d’octubre del 2024, la consellera competent en matèria de protecció civil era Salomé Pradas i el secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso, tots dos investigats en la causa.
Considera que l’alcalde d’Utiel va adoptar mesures de protecció de la població “que anaven molt més enllà del consell de no acostar-se a les riberes i rius emés per l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, i amb una antelació molt superior a la de l’avís especial esmentat: el tancament dels centres escolars”.
La instructora assevera que “l’atribució indiscriminada de responsabilitat penal en les defuncions a qualsevol autoritat o funcionari públic, i especialment de les locals, ha de descartar-se de pla”. I adverteix: “El contrari comportaria a la investigació com a presumptes responsables penals dels homicidis i lesions imprudents als alcaldes de la pràctica totalitat de les poblacions on es van produir els fets, la qual cosa ens situaria fora del dret penal”.
“La mentida de Forata”
En una segona interlocutòria, rebutja el recurs de reforma d’una altra acusació particular contra la negativa prèvia a citar a declarar un testimoni. També insisteix en el fet que cal “rebutjar de pla que les defuncions al barranc de Xiva o de Poio tingueren qualsevol mena de relació amb la presa de Forata, una presa que no va patir cap desbordament, coronació o trencament que derivara en un augment de cabal de manera sobtada i inesperada, i que provocara en definitiva les defuncions”, tal com ja va declarar un dels enginyers actuants.
“No va afectar, malgrat la insistència d’algunes representacions, en el barranc de Poio. Aquestes afirmacions errònies eren disculpables en un primer moment de la investigació, però la insistència en el present moment processal, manca de sentit, desvia la correcta anàlisi dels desbordaments en barrancs i rius, i no aporta cap element en la investigació de les defuncions”, recalca la jutgessa i reitera que aquestes hipòtesis “no es basen en cap mena d’informe real, dada, més enllà de les conjectures, que s’aparta de la simple situació geogràfica de la presa, en aquest cas la de Forata, en relació amb els altres barrancs i llits”.
Com ja va fer en una resolució anterior, la magistrada titlla d'”autèntica mentida la repercussió de la presa de Forata en la crescuda del barranc de Poio”. “Es tracta simplement d’una altra conca. Igualment, ha de descartar-se que tinguera qualsevol tipus d’efecte negatiu en els successos del dia 29 d’octubre de 2024. Al contrari, com s’ha expressat, va produir un efecte netament beneficiós”.
Finalment, apunta que la representació recurrent s’ha personat com a acusació particular, “per més que pretenga investigar totes les defuncions i lesions produïdes en qualsevol lloc, com una acusació popular (que no ho és, ni s’ha personat en tal sentit complint els requisits de les altres acusacions populars)”.
