La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024 ha iniciat els tràmits internacionals per a intentar obtindre els missatges que José Manuel Cuenca, excap de gabinet de l’expresident de la Generalitat Carlos Mazón, es va intercanviar aquell dia amb diversos càrrecs autonòmics. La instructora acorda, segons consta en una providència d’aquest dilluns i d’acord a l’informe remés per la Guàrdia Civil, expedir una orde europea d’investigació dirigida a Telegram a Brussel·les (Bèlgica) i tramitar una comissió rogatòria als Estats Units respecte de WhatsApp Inc. per provar d’accedir a les converses.
El procediment judicial assenyala que la mesura busca recuperar missatges que Cuenca hauria mantingut amb Mazón; amb l’exconsellera de Justícia i Interior investigada en la causa, Salomé Pradas, i amb el seu exnúmero dos, Emilio Argüeso, així com amb l’exsecretari autonòmic de Presidència Cayetano García i els exalts càrrecs de Justícia Raúl Quilez, exgerent de l’empresa pública de gestió d’emergències i Alberto Martín Moratillas, director general de Coordinació dels Serveis de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament.
La Guàrdia Civil va traslladar a la jutgessa que, per recuperar els missatges relacionats amb l’emergència, caldria impulsar mecanismes de cooperació internacional: una comissió rogatòria per a obtindre dades que WhatsApp puga tindre als Estats Units i una ordre europea d’investigació dirigida a Telegram a Brussel·les. L’informe cita directrius redactades en el marc del Projecte Sirius d’Europol i apunta que, en el cas de Telegram, “l’única forma viable” seria eixa ordre europea, mentre que, en el cas de WhatsApp, el camí indicat és l’assistència jurídica mútua amb els EUA quan la cooperació voluntària no és viable o quan cal garantir l’admissibilitat de la prova.
La providència incorpora, a més, el context del terminal retornat per Cuenca a la Generalitat. Segons el document, el mòbil —un iPhone 14 Pro Max de 256 GB— correspondria al dispositiu que utilitzava el dia de la dana, però l’informe de la Direcció General de Tecnologies de la Informació i les Telecomunicacions indica que va ser reiniciat el 7 de gener d’enguany abans de la seua entrega, fet pel qual “totes les aplicacions o dades que pogueren estar-hi han sigut esborrades”. La jutgessa també fa constar que el 16 de gener Cuenca va autoritzar l’accés a la seua línia telefònica per intentar recuperar els missatges i que tres tècnics no van aconseguir fer-ho en seu judicial.
L’ofici de la Guàrdia Civil assenyala que, per demanar el contingut, caldria “especificar els identificadors vàlids” dels usuaris sobre els quals se sol·liciten les dades i identificar “de forma clara” els números de telèfon amb el prefix internacional corresponent.
Protecció Civil assegura que no va saber de la desmobilització al barranc de Poio
Dos tècnics de Protecció Civil també han reiterat davant la jutgessa que investiga la dana que no van conéixer la desmobilització de bombers forestals al barranc de Poio el dia de la riuada. El primer testimoni ha explicat que el 29 va entrar al torn de vesprada i va trobar una situació “bastant complicada”, amb alertes hidrològiques i l’activació de la situació 1 a Utiel-Requena, que “de seguida” va passar a la 2. El tècnic ha relatat que va rebre la telefonada de l’alcalde d’Utiel per demanar mitjans i la mobilització de l’UME, petició que va traslladar al subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, i ha afegit que estaven “desbordats”, amb “moltíssima tensió” i un volum de treball “inabastable”. La segona tècnica, del torn de matí, ha coincidit que no es va tindre coneixement d’eixa desmobilització i ha afirmat que “el correcte” hauria sigut que, abans de retirar-los, el Consorci telefonara al CCE per consultar-ho, perquè la petició s’havia fet des del centre.
L’excap policial descriu el Cecopi com un “caos operatiu” i “l’antítesi de la comunicació”
Paral·lelament, el cap provincial de la Policia Nacional a València durant la dana, Vicente Martínez Guillem, ha assegurat al Senat que el funcionament del Cecopi el 29 d’octubre va ser un “caos operatiu” i “l’antítesi de la comunicació”, amb pèrdua d’informació i sense tindre clar “qui estava al comandament”. Martínez Guillem ha defensat que va informar de l’evolució del temporal a través d’un grup intern de missatgeria (‘Inbox’) i que va donar compte “immediatament” al cap regional d’Operacions, a qui va traslladar “sense excepció” les novetats; també ha detallat comunicacions com el missatge de les 19.48 sobre “risc greu pel creixement dels rius”, l’avís de “crescudes importants” a Alzira (la Ribera Alta), Algemesí (la Ribera Alta) i Torrent (l’Horta Sud), i l’alerta de mobilització de recursos policials. El comissari ha indicat que en la reunió de les 9.30 amb la delegada del Govern no va percebre una gravetat especial i que va ser a partir de les 19.00 quan, en rebre avisos de comissaries locals i connectar-se al Cecopi, va tindre consciència de la magnitud de la situació.
