La jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que investiga la gestió de la DANA ha dictat una interlocutòria, a instàncies de diverses acusacions particulars, requereix a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) que informe, en el termini de tres dies, si va desplegar agents per a fer vigilància in situ de l’emergència en algun punt de control i on estaven ubicats. Segons la resolució, “l’important no és conéixer la identitat dels treballadors, sinó el lloc d’identificació”, per la qual cosa rebutja reclamar-ne les dades personals. També denega obtenir la identificació completa dels membres de la junta de govern de la CHX del 19 de desembre en considerar que “no té relació amb els fets objecte de la investigació”.
Així mateix, la interlocutòria descarta sol·licitar informació sobre suposades errades del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) durant les pluges del 29 i 30 de setembre, perquè “tampoc no té relació amb la investigació, atés que no permet determinar si el dia dels fets, 29 d’octubre de 2024, el SAIH funcionava correctament”.
La vigilància dels barrancs, una competència autonòmica
La magistrada subratlla el marc competencial: “S’ha de tindre en compte que la competència en la direcció de l’emergència és autonòmica” i que “el control dels barrancs correspon a l’Administració autonòmica, segons el que preveu el Pla Especial d’Inundacions del País Valencià”. En paraules de la instructora, “la claredat meridiana de la normativa i de la responsabilitat autonòmica era tan coneguda” que, ja el dia anterior a la barrancada, “se sabia de la conveniència del desplegament d’agents mediambientals per a controlar els barrancs”, actuació que “havia de continuar en el dia àlgid de la DANA, perfectament anunciat per l’AEMET i difós per tots els mitjans”.
Diversos testimonis del Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) relaten que la Conselleria d’Interior va negar aquell recurs humà i que va exigir que la petició quedara per escrit; que la Conselleria de Medi Ambient havia retirat els seus agents a les 11.00 h del dia 29; i que, “per aquest motiu, es van mobilitzar els bombers forestals per a la vigilància dels caus”. La mobilització es va produir després de les alertes hidrològiques al riu Magre i al barranc de Poio, a partir de les 12.20 h.
Per a la jutgessa, “la vigilància requereix un seguiment, tant en preemergència com en emergència”. I afegeix: “No s’entén que el 29 d’octubre, malgrat que des de les 10.00 h hi havia avís roig de l’AEMET per al litoral nord, el litoral sud i l’interior nord de la província de València, no es mobilitzara cap recurs humà, a instàncies dels directors del pla, per a la vigilància dels barrancs”. El document esmenta que aquesta vigilància “també era necessària” als barrancs tributaris de Poio, amb especial atenció a zones com Torís (la Ribera Alta) i Godelleta (la Foia de Bunyol), “on no hi ha medidors”, i recorda que “el barranc de l’Horteta desemboca al Poio més enllà del mediador”.
La resolució detalla episodis concrets: “La telefonada d’una tècnica d’Emergències entre les 12.45 i les 13.15 h als bombers, indicant-los que anaren a mesurar l’escala de Paiporta (l’Horta Sud), és un element clarament indicatiu”, assenyala. I hi afegeix: “La mateixa consellera autonòmica va ser informada que li competia controlar el barranc de Poio i que calia utilitzar mitjans propis, com les brigades forestals”. La instructora remarca que aquestes brigades “no tenen res a veure amb la CHX” i que “els agents mediambientals de la Conselleria de Medi Ambient tampoc no estan a les ordres de la CHX”.
Sense perjudici de la competència de la Generalitat sobre el control dels barrancs —“assumida ja el 28 d’octubre del 2024 i també el 29 d’octubre”, diu—, la jutgessa considera procedent saber si hi hagué agents de la CHX desplegats en algun punt de control i on van intervindre.
En paral·lel, dicta una providència per a demanar a testimonis i personal d’Emergències i de l’AEMET que manifesten si consenten incorporar al procediment les gravacions de diverses telefonades del 29-O, i acorda citar un enginyer i un altre testimoni per a declarar sobre un informe relatiu a la presa de Buseu. A més, requereix un informe forense sobre la possible relació entre la mort d’una dona, el 6 de novembre del 2024 a l’Hospital de la Ribera, i els fets de la DANA, després que el seu fill haja sol·licitat que siga reconeguda com a víctima.
Finalment, ordena rebre declaració com a perjudicats i oferir accions als familiars de 50 víctimes mortals que encara no han comparegut. En una diligència d’ordenació subscrita per la lletrada de l’Administració de Justícia, s’adona, entre altres, de la recepció d’un informe de la Fiscalia, d’annexos d’un atestat d’ampliació de la Guàrdia Civil i del vídeo de la Diputació de València “Sessió 1 d’investigació d’estudi de la gestió de l’emergència del 20 d’octubre”.
