La jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud), que investiga la gestió de la dana, a petició d’una acusació particular, ha acordat comunicar oficialment a l’Institut de Medicina Legal (IML) de València que amplie l’informe de l’autòpsia d’una víctima mortal que estava embarassada a fi de demostrar que era una gestant de més de sis mesos i, d’aquesta manera, poder comptabilitzar el fetus com a víctima mortal.
Es tracta de Janine Brigitte, una jove de vint-i-sis anys embarassada de huit mesos que va perdre la vida el 29 d’octubre a Riba-roja de Túria (el Camp de Túria). La seua mare ha denunciat que, el dia de la catàstrofe, la filla li va telefonar a les 18.53 hores demanant ajuda perquè entrava aigua al vehicle i s’estava ofegant. Finalment, va poder eixir i va pujar al sostre d’un altre cotxe, però aquest va ser colpejat per un contenidor i Janine va caure a l’aigua i va morir ofegada. El seu cos es va localitzar dies després.
La instructora, en una interlocutòria notificada a les parts assenyala que la jove víctima “albergava una altra vida, una vida humana dependent de la mare que també va perir el 29 d’octubre del 2024” i apunta que el fetus, a través de la seua inscripció en el Registre Civil, “podrà tindre l’oportú reconeixement i identificació pel seu nom en el present procediment, com una de les vides que es van perdre aquell dia”.
Una víctima més
El procediment s’instrueix per homicidis –228 víctimes mortals, segons va reiterar aquest dimecres la magistrada en resposta a la querella de Manos Limpias– i per lesions imprudents.
En concret, la magistrada demana que s’oficie a l’IML perquè amplien l’informe d’autòpsia amb relació al fetus de la jove morta i que s’especifique que estava embarassada de més de sis mesos i que aquest jutjat “tinga constància de l’existència d’una víctima més, amb tots els pronunciaments efectius que es deriven d’aquesta declaració”.
La jutgessa s’acull a la Llei 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil que estableix l’obligatorietat que figure en un arxiu d’aquest òrgan, sense efectes jurídics, “la defunció ocorreguda amb posterioritat als sis primers mesos de gestació i abans del naixement, podent els progenitors atorgar un nom”.
A més, ha exposat que la petició d’inclusió del fetus com una altra víctima “se sustenta en la modificació del Registre Civil i podran tindre un nom, segons la instrucció de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública Ordre 876/2023, de 31 de juliol”.
No obstant això, subratlla que aquesta circumstància és “independent de la qualificació jurídica penal dels fets”, al mateix temps que cita jurisprudència del Tribunal Suprem, en concret la sentència 817/24 que estableix que el delicte d’homicidi “és el punt de referència de tots els delictes contra la vida humana independent mentre que el delicte d’avortament regulat en els arts. 144 i següents constitueix el referent dels delictes contra la vida humana dependent”.
Respecte a aquesta sentència, afegeix que “el bé jurídic protegit en tots dos casos és la vida. En l’avortament és la vida humana prenatal o dependent, a diferència de la vida completament formada i postnatal, com indica la millor doctrina”.
