La Fiscalia de València s’oposa al sobreseïment de la causa oberta contra l’exconsellera d’Interior de la Generalitat, Salomé Pradas, per la seua gestió durant la dana del 29 d’octubre del 2024, tal com havia sol·licitat la seua defensa. Segons el Ministeri Públic, la direcció del pla d’emergències, “atés que no va ser declarat d’interés ‘nacional’, corresponia a la investigada en la condició de titular de la conselleria competent en matèria de protecció civil i emergències”.
La magistrada de Catarroja (l’Horta Sud) que instrueix el procediment ha rebut l’informe del fiscal, que demana la desestimació del recurs d’apel·lació interposat per la defensa de Pradas contra la interlocutòria del 3 d’octubre del 2025, en què ja es rebutjava l’arxivament. Així consta en una diligència d’ordenació facilitada aquest divendres pel Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ).
En l’escrit, el Ministeri Públic ofereix diversos arguments “enfront dels motius exposats per la part recurrent” i com a “complement” als raonaments jurídics de la jutgessa, especialment sobre la posició de garant de la investigada en la presumpta comissió per omissió dels delictes d’homicidi i lesions.
El fiscal recorda que la situació d’emergència del Pla Especial davant el risc d’inundacions es va activar el 29 d’octubre del 2024 a les 7.45 hores, amb la situació 1 a la Ribera Alta, després d’activar-se l’alerta meteorològica per pluges de nivell roig a la Ribera Baixa i la Safor, nivell taronja en comarques d’interior i nivell groc a la resta del litoral. “Afegint-hi el comentari ‘s’estan produint precipitacions intenses i generalitzades al sud de València amb previsió que el front avance de sud a nord, agranant la resta'” del País Valencià, descriu el document.
Posteriorment, a les 11.45 hores, es va declarar emergència 0 per alerta hidrològica al riu Magre; a les 12.20, a la Rambla de Xiva o de Poio; a les 14 hores, emergència 1 per inundacions a la Ribera Alta i a la Plana d’Utiel-Requena, i a les 15 hores, emergència 2 a Utiel-Requena.
El fiscal puntualitza que aquestes situacions van seguir a una fase de preemergència, durant la qual el Centre de Coordinació d’Emergències (CCE) havia de “confirmar o no la situació de risc i la seua evolució”, duent a terme rondes informatives i recollint dades sobre la intensitat de les pluges i els nivells d’aigua.
El 29 d’octubre, el CCE va convocar el Cecopi per a les 17 hores, i segons la Fiscalia, la direcció del pla “corresponia a la investigada en la seua condició de titular de la conselleria competent en matèria de protecció civil i emergències”.
Aquesta direcció implicava, entre altres funcions, “determinar les mesures de protecció a la població, assignar recursos humans i materials, establir prioritats d’actuació i determinar la informació que havia de facilitar-se als mitjans i a la ciutadania”.
Per a dur a terme aquestes funcions, Pradas “podia assessorar-se d’un comité format pel grup de seguiment del risc i pel grup de gestió de mitjans i recursos”, amb integrants com tècnics d’emergències, representants de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), de l’Aemet, dels consorcis de bombers i del servei 112.
Segons el fiscal, Pradas “va poder requerir-los la informació que haguera considerat necessària per a gestionar l’emergència i la utilització de recursos humans i materials a tal fi”. D’aquesta manera, el Ministeri Públic conclou que hi ha elements suficients per continuar la investigació i rebutjar l’arxivament sol·licitat per la defensa de l’exconsellera.
