La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) ha avalat aquest dimarts la investigació conjunta sobre la possible responsabilitat penal del president de la Generalitat, Carlos Mazón, per la gestió de la DANA del 29 d’octubre. Així ho ha avançat El País després de l’informe emès pel ministeri públic, que respon al requeriment fet pel TSJ.
La decisió del TSJ de divendres passat va ser acumular en una mateixa causa les set denúncies i querelles interposades contra Carlos Mazón per la gestió de la DANA, que va afectar gairebé 80 municipis del País Valencià, amb un balanç oficial de 223 morts i tres desapareguts. Les denúncies van ser presentades per diverses entitats, incloent-hi el sindicat CGT, advocats, particulars i l’entitat d’ultradreta Iustitia Europa.
El TSJ havia donat dos dies al ministeri públic per a pronunciar-se sobre l’aglutinació de les demandes, així com sobre la competència del tribunal valencià per investigar la causa i l’admissió o inadmissió dels escrits remesos per les parts. La Fiscalia ha respost a favor de la unificació de la investigació, assenyalant la «magnitud» i la «complexitat» dels fets, la implicació de diverses autoritats polítiques i responsables d’organismes públics, així com la previsió d’un «ingent nombre de perjudicats i testimonis».
«Desatenció del deure» de Mazón
Tot i això, la Fiscalia s’inhibeix en favor dels jutjats d’instrucció, ja que considera que és el jutjat d’instrucció qui ha de dur a terme una investigació completa dels fets. En cas que aquests jutjats detecten indicis suficients de criminalitat contra Carlos Mazón, la investigació hauria de ser elevada al TSJ per la condició d’aforat del president de la Generalitat.
El ministeri públic destaca que les denúncies coincideixen a assenyalar la «desatenció del deure» de les màximes autoritats valencianes, ja que, «alienes als escenaris d’alertes i missatges», van ometre dictar resolucions i decisions que eren de la seua competència, contribuint així a no evitar ni reduir els danys de la catàstrofe. La Fiscalia considera que les acusacions es basen en la mateixa atribució de fets, amb independència de les qualificacions jurídiques diferents que puguin haver-se fet pels querellants.
Les querelles
Les querelles i denúncies formulades contra el president Mazón són de l’entitat ultradretana Iustitia Europea, del sindicat anarquista CGT –que n’ha interposat dues per delicte contra els drets dels treballadors–, altres dues presentades per advocats –una de les quals també va dirigida contra l’aleshores consellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas– i dues més de particulars. A més, es va arxivar una altra denúncia anònima que no designava advocat ni procurador.
També hi ha la denúncia d’un veí d’Aldaia, Rafael Sanchis -dirigida pel lletrat Josep Rosell–, per la mort dels seus dos germans, que acusa el president d’homicidi imprudent que regula l’article 142 del Codi Penal, amb l’agreujant per la «notòria gravetat dels fets» atesa la «singular entitat i rellevància del risc creat i del deure normatiu de cura infringit».
Alhora, per via contenciosa administrativa el TSJ també té registrat un recurs presentat per un advocat per inacció contra Presidència de la Generalitat Valenciana i contra l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE). També per aquesta via hi ha un recurs interposat per Liberum –una altra organització ultradretana– contra la Delegació del Govern espanyol al País Valencià, però el TSJ es va declarar no competent per resoldre’l en tant que s’adreça al Govern espanyol, i es va inhibir perquè el Tribunal Suprem s’ocupara del cas.
