Les imatges de les columnes de tractors entrant a pobles com Algemesí o Paiporta –a voltes amb oposició de les autoritats– per ajudar a retirar les piles d’enderrocs o de cotxes destruïts per la DANA, ha despertat admiració i aplaudiments massius a les xarxes socials. «Els llauradors són els nostres herois» es llegia en una pancarta en la massiva manifestació del dissabte a València.
Uns altres vídeos de llauradors, però, han obtingut menys ressò. Allí es mostren camps absolutament colgats de canyes i residus que l’aigua va arrossegar dels polígons industrials i va disseminar per les zones conreades. «Açò qui m’ho netejarà ara?» es lamenta un llaurador afectat. Les marees de voluntaris s’han centrat –com és lògic- en les zones urbanes on l’emergència humana era més urgent. «També els llauradors hi hem anat a ajudar», recorda el secretari general de la Unió Llauradora Carles Peris. Però encara que s’han creat brigades de voluntaris específicament per ajudar llauradors, aquestes seran totalment insuficients per la ingent tasca que espera en aquests camps. «La solidaritat ha estat brutal –explica Maria, que té un camp de verdura ecològica- sobretot dels companys llauradors de l’Horta Nord, que venen amb els seus tractors i fins i tot ens han deixat terres per poder traslladar els planters». Diverses entitats que treballen per la sobirania alimentària han engegat la campanya Cultivem Solidaritat per tal d’ajudar xicotets llauradors afectats. Però soles amb els voluntaris, no n’hi ha prou.
No hi ha encara un recompte definitiu dels llauradors afectats, però Agroseguros estima que poden ser fins a 50.000 llauradors i ramaders i més de 25.000 hectàrees amb afectacions molt diverses.
Però a més dels camps inundats o plens de residus, hi ha també els danys a les infraestructures agrícoles. Camins d’horta impracticables, ponts desapareguts, assuts trencats o bombes d’aigua i sistemes d’irrigació arrossegats per la barrancada… «Aquestes són les incidències més habituals que rebem –explica Peris-, ja que hi ha camps que estan perfectament però no es poden collir perquè no s’hi pot accedir». «Si no podem regar, ja té igual si al final s’ha perdut o no la collita, perquè s’acabarà perdent», apuntala Maria, qui també recorda que s’estan utilitzant zones agrícoles per acumular les enormes piles de fang i enderrocs que s’extrauen dels pobles i que «tenim por que s’acaben quedant ací per massa temps».
Nou greuge per al camp
Els llauradors ja estan acostumats a ser els més oblidats quan es dissenyen polítiques públiques. I aquesta volta temen que es torne a repetir el patró.
«No és soles que es prioritzen reparar les infraestructures urbanes a les rurals, cosa que fins i tot podem entendre, és que ens fa por que les rurals queden oblidades durant massa temps», avisa Peris, qui també denuncia el «desinterès» de les administracions: «La conselleria d’Agricultura es va reunir amb nosaltres i el conseller va anar a Carlet i va prometre ajudes, però per ara no tenim cap evidència que estiguen fent res». Per part de Madrid la situació no és massa millor. Per ara s’han anunciat 200 milions en ajudes directes per a explotacions amb danys que impedisquen realitzar la següent campanya, però Peris destaca, per exemple, que les ajudes a autònoms estan limitades a aquells que s’han vist forçats a cessar la seua activitat, fet que exclou els llauradors: «Tenim la impressió que des dels despatxos sempre s’ignora la idiosincràsia del nostre sector i no pot ser que hàgem d’estar tota l’estona demanant que ens recorden, ens haurien de recordar com a la resta, no?».
