El Parlament Europeu ha reclamat aquest dijous a la Comissió Europea una investigació sobre la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024, que va deixar 229 morts al País Valencià, després d’escoltar dues de les tres associacions majoritàries de víctimes, malgrat que Brussel·les ha precisat que és una competència exclusiva dels estats membres.
Els eurodiputats de la comissió de Peticions de l’Eurocambra han decidit mantindre oberta la petició que han presentat l’Associació de Víctimes Mortals de la DANA 29-O i l’Associació Víctimes de la DANA 29 d’Octubre, després de quatre intents previs en els quals el PP va blocar un text que considerava “polititzat”.
Totes dues entitats han sol·licitat una investigació “exhaustiva” sobre la gestió de les inundacions en algunes comarques valencianes i que es tinguen en compte les possibles deficiències en l’aplicació de la directiva de la UE sobre la gestió del risc d’inundacions, l’adaptació al canvi climàtic i la protecció de les persones amb discapacitat.
Rosa Álvarez, presidenta de la primera associació, ha subratllat que “els dirigents polítics van fallar en l’obligació de protegir-nos”. “No parlem d’un desastre climàtic inevitable, parlem d’un desastre humà i polític evitable”, ha remarcat. I ha demanat assenyalar amb “noms i cognoms” els responsables.
Per part seua, Mariló Gradolí, presidenta de la segona, ha explicat que “la resposta coordinada i l’activació d’alarmes i protocols clau van arribar amb retards que van tindre conseqüències fatals”.
Competència de l’estat espanyol
No obstant això, encara que l’Eurocambra ha donat suport a aquesta reclamació, Brussel·les ja ha aclarit que “aquesta investigació no pot ser competència de la Comissió Europea, sinó que és una competència, en aquest cas concret, d’Espanya”.
Malgrat això, l’executiu comunitari ha expressat la seua solidaritat amb les víctimes i ha manifestat el ple compromís per a treballar amb totes les parts implicades en la investigació.
També han traslladat el condol a les víctimes els representants de tots els grups parlamentaris i el mateix president de la comissió de Peticions, l’ultradretà polonés Bogdan Rzonca, ha qualificat d'”emotiva” presentació per part de les associacions, a les quals s’han dedicat aplaudiments en diverses ocasions.
PP i PSOE
No obstant això, les mostres de solidaritat amb les víctimes no han evitat l’encreuament de retrets entre PP i PSOE, que s’han acusat mútuament d’intentar traure rèdit del dolor de les víctimes.
“A partir d’ací, podem fer dues coses: utilitzar el dolor perpetu que ha quedat com a munició per a la nostra guerra política de cada dia, la qual cosa, a parer meu, acreix la impressió de fracàs d’un sistema pendent només del benefici partidista, o, per contra, assumir responsabilitats on correspon, reparar els danys que siguen reparables, afrontar les reformes necessàries i garantir que una cosa així mai torne a ocórrer. Jo m’incline pel segon”, ha assenyalat el portaveu del PP a l’Eurocambra, Esteban González Pons.
Pel seu costat, l’eurodiputada socialista Sandra Gómez ha demanat perdó a les víctimes en nom de l’Eurocambra i del PP, al qual ha enlletgit que “tan injustament” els haja impedit comparéixer en l’Eurocambra “durant mesos”.
“Perdre a algú sempre és dolorós, però perdre’l amb el convenciment que es podria haver evitat és un turment diari, i denunciar-ho no és polititzar, és exigir justícia i reparació”, ha conclòs.
