José Miguel Basset, exinspector en cap del Consorci de Bombers de València i cap operatiu de l’emergència durant la dana del 29 d’octubre del 2024, ha afirmat davant la jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud) que aquell dia a les 18.13 hores va proposar un text per a l’ES-Alert perquè la població estiguera als seus domicilis, encara que després desconeix que va passar amb el missatge. Finalment, se’n va enviar un distint a les 20.11 hores. Així mateix, ha assegurat que no va tindre coneixement de la retirada d’efectius que vigilaven el barranc de Xiva o de Poio: “Em vaig assabentar dies després”.
Basset s’ha pronunciat en aquests termes en la seua declaració, en qualitat de testimoni, davant la jutgessa que investiga la gestió de la catàstrofe. En el procediment hi ha dos investigats: lexconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i l’exsecretari d’Emergències Emilio Argüeso.
Basset, testimoni clau en el procediment, havia d’aclarir hui dos interrogants que giren entorn del cas: la retirada dels bombers que vigilaven el barranc de Xiva o de Poio, i les seues possibles reticències a l’enviament de l’ES-Alert a la població.
A l’arribada als jutjats, quan els periodistes que l’esperaven li han preguntat si va retardar l’enviament de l’alerta aquell dia -segons va manifestar el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez, va posar inconvenients i va demanar no “generar alarmisme”-, ha dit: “Faré les declaracions al jutjat”.
Seguidament, interpel·lat per si no veia clar l’enviament de l’Es-Alert, ha contestat: “Era clar que calia fer un enviament”. Respecte del que va passar amb els bombers i a si va discutir amb Jorge Suárez, ha dit que “no”.
“Em vaig assabentar dies després”
Una vegada dins del jutjat, el testimoni ha manifestat que aquella vesprada no va saber que els bombers forestals havien deixat de vigilar el barranc de Xiva: “Em vaig assabentar dies després per la premsa”, ha dit.
Sobre aquest tema, Basset ha explicat que el dia de la dana ell va estar treballant al matí des del seu despatx, la Central de Bombers, pendent dels primers rescats, que no és el mateix que la sala de Comunicacions, des d’on es va gestionar la retirada dels bombers. Quan se’l va informar del Cecopi, es va traslladar al Centre d’Emergències de l’Eliana (el Camp de Túria).
Proposta d’avís
Quant al Cecopi, ha exposat que la reunió va començar a les 17 hores i cada membre va oferir un informe de la situació. Mitja hora més tard els van traslladar que hi havia risc greu de trencament en la presa de Forata i que es podia produir un desbordament. Va ser llavors -17.30 hores- quan Suárez, ha dit, va suggerir enviar un avís a la població.
Suárez, ha continuat, va proposar un missatge en el qual es deia a la gent que pujara a nivells alts, però ningú va contestar. Segons ha indicat, amb la informació que els transmetien això “podia no caldre” i va advertir que el tema de missatges seguia un protocol.
“Els especialistes que decideixen sobre els missatges a població són d’un grup de comunicació. És un missatge tipus ES-Alert. És l’únic tipus de missatges. És una eina que tenim fa molt temps”, ha agregat.
Posteriorment, a les 18.13 hores, el testimoni va suggerir un text per a l’ES-Alert i el va comentar amb Suárez. Venia dir alguna cosa així com “davant la situació de fortes pluges, estiguen als seus domicilis i atents a canals oficials”. Després d’això, no sap què va passar amb el missatge. Se centraven en Forata.
Posteriorment, i en una aturada del Cecopi, Suárez i Pradas van estar ajustant el text. Sobre si va haver-hi alguna objecció a això de no eixir dels domicilis ha respost que “no”. “Ningú va parlar que això era confinament. Ningú va plantejar allí que això no es podia fer ni ningú va dir que això era competència de la Delegació del govern [espanyol]”, ha afegit.
El canvi de text en el missatge a la població que finalment es va enviar a les 20.11 hores, que deia “evitar desplaçaments” en comptes de “estiguen als seus domicilis” no sap per què es va modificar. Desconeix també per què es va enviar el missatge a tota la demarcació. “Aquesta decisió no es va prendre al Cecopi”, ha dit. Sobre el segon ES-Alert que es va enviar a la població, a les 20.57 hores, Basset també ha indicat que no en té ni idea ni es va plantejar al Cecopi.
Interpel·lat, en aquest context, per si va haver-hi alguna discussió amb Jorge Suárez per l’enviament del missatge, ha dit: “Dos minuts a 10 minuts. Això no va poder ser causa de retard de res”.
“Risc” des del matí
Sobre si les intervencions que es van fer al matí del 29 d’octubre van poder suggerir que hi havia risc per a la vida de persones, ha respost que era “lògic” pensar que “hi havia aquest risc”. Aquestes intervencions se circumscrivien a la Ribera Alta, a Carlet.
Al Cecopi, ha continuat, es coneixia la situació de risc a Utiel i Requena perquè l’alcalde del segon municipi va comunicar que s’estava ofegant la gent.
De fet, ha indicat que el primer va morir es va conéixer a Utiel ja al Cecopi, aproximadament a les 18.30 h o 19 h. Quan li han preguntat si al voltant de les 16 hores Pradas podia saber que hi havia morts, ha respost que “no”.
Interpel·lat també per si algun membre del Cecopi va consultar mitjans de comunicació autonòmics, ha assenyalat que “no”. “Hi havia molt de tràfec del gabinet de premsa de la consellera, però no sabia què estaven dient”, ha apuntat.
D’altra banda, sobre si eren conscients al Cecopi del risc al barranc de Xiva o de Poio, ha dit que “no”. En aquest punt, un lletrat s’ha interessat pel motiu pel qual a les 19.12 hores se’l vau en un vídeo consultant el mapa del barranc, i ell ha contestat: “No estava fiscalitzant el barranc de Poio. Estava buscant aigües avall d’Utiel”.
