Cullera (la Ribera Baixa) ha superat, «per primera vegada en la seua història», els 25.000 habitants empadronats, segons les dades del padró municipal, i es «consolida» com una ciutat «no únicament turística, sinó també com el lloc idoni que la gent tria per a viure i construir el seu projecte de vida».
L’augment poblacional també suposa «aconseguir més recursos» per part de l’Estat i d’aquelles subvencions que van vinculades al nombre de residents, ressalta el consistori, que precisa que dels més dels 25.000 residents de Cullera, el 50,2% són homes i el 49,8% són dones.
L’alcalde, Jordi Mayor, ha destacat que la gent «vol viure a Cullera perquè som un poble que acompanya les famílies des que naixen fins als seus últims dies en tots els aspectes vitals». En aquesta línia, ha reivindicat les ajudes de l’Ajuntament per a les persones empadronades des dels primers dies de vida fins a l’entrada en els estudis superiors o les ajudes a la natalitat, al transport universitari o les beques Erasmus.
Per al batle, els principals indicadors d’aquest creixement poblacional es deuen a l’«impuls» de les polítiques públiques «destinades al benestar de les persones i a la millora de la capacitat econòmica».
«Les dades econòmiques del poble ens donen la tranquil·litat que Cullera és un ajuntament ben gestionat, que està sanejat i ofereix un benestar i serveis públics als seus ciutadans que no tenen en altres llocs o no tenien abans que nosaltres entràrem a governar», ha ressaltat.
Mayor ha assenyalat que l’augment de l’activitat econòmica amb els pressupostos municipals «més elevats», amb un superàvit «positiu ja huit anys seguits», la duplicació de les taxes que es cobren d’ocupació de taules i cadires de la restauració o de llicències d’obres o l’«esforç» per un sector turístic «cada vegada més preparat» han generat també aquesta «solvència econòmica» que, «any rere any, permet augmentar les partides destinades a afermar els recursos de serveis socials i enfortir el teixit associatiu local».
A aquests aspectes, ha destacat, s’hi sumen la creació de nous espais com ara el Centre Municipal d’Esports o l’Aula d’Estudis, les reformes de la Residència Municipal de Persones Majors o el futur Centre de Dia, la transformació del barri del Pou, del Passeig Dr. Alemany o del carrer Caminàs, els projectes per a fer «més segurs i accessibles» els diferents ponts amb què compta la ciutat, la creació dels carrils bici per a millorar la connexió en transport sostenible o una oferta cultural i festiva «de primer nivell».
En definitiva, ha emfatitzat Major, «polítiques de creixement centrades en les persones i en millorar la qualitat de vida i en un urbanisme innovador i sostenible que fan que viure a Cullera estiga en les primeres posicions en la presa de decisions».
