L’increment dels preus dels lloguers a València s’està convertint en una de les primeres preocupacions ciutadanes. I tots els experts consideren que la proliferació d’apartaments turístics -que en el darrer any s’han disparat- s’hi troba estretament relacionat. Fins i tot l’Ajuntament de Madrid ha anunciat controls i limitacions al fenomen mentre que, almenys per ara, l’alcaldessa del Cap i Casal, María José Catalá, continua resistint-se a prendre cap mesura.
Des de Compromís ja han demanat en anteriors ocasions una moratòria a l’obertura de nous establiments d’aquest tipus, i davant el silenci administratiu han optat per ajudar a visibilitzar el malestar social a través de la campanya «Que no te tiren», que inclou el web quenotetiren.com, a través del qual qualsevol ciutadà pot denunciar de manera anònima apartaments i obres il·legals en la ciutat de València.
«El descontrol en els preus de la vivenda està hipotecant la vida de tot el veïnat: els joves no poden emancipar-se, però açò és un problema que afecta a totes les persones, moltes d’elles estan veient-se expulsades de la nostra ciutat cap altres poblacions. A més, també té una derivada en el tancament dels comerços de proximitat als barris. No pararem en esta reivindicació fins que el govern municipal decidisca fer alguna cosa i eixir del seu immobilisme”, ha explicat la portaveu de la formació a l’ajuntament Papi Robles en roda de premsa.
Ha assegurat també que «les denúncies, que es poden presentar d’una manera molt senzilla, ràpida i intuïtiva a través del formulari habilitat en la web, les tramitarà Compromís davant l’Ajuntament de València» i ha avisat que «proposem solucions valentes davant la inacció de l’Ajuntament i la Generalitat»,ja que «ha arribat l’hora de passar a l’acció perquè estem arribant a límits inassolibles».
Descontrol dels apartaments turístics
Des del gener del 2023, el nombre d’apartaments inscrits en plataformes com AirBnB o Booking s’ha incrementat un 40% i ja superen la xifra dels 10.000 a tota la ciutat. En barris com Benicalap o Ciutat Fallera el creixement ha superat el 100% en dotze mesos, mentre que a Saïda i Marxalenes pràcticament frega aquesta xifra i altres barris com Rascanya, Torrefiel, Olivereta o Patraix està al voltant del 70%. Un descontrol que ja ha provocat protestes veïnals en diferents barris.
Segons Robles, «el descontrol dels apartaments turístics, a més de provocar una pujada dels preus, està rebaixant el número de vivendes de lloguer residencial: mentre hi ha 1.300 habitatges de lloguer residencial a València són més de 2.100 apartaments de lloguer de curta durada, és a dir, el doble. I estes són les ‘legals’ però la bombolla d’este problema és difícil de calcular perquè hi ha molts altres apartaments turístics que són ‘irregulars’ i que no apareixen en cap registre».
Compromís va començar a prendre mesures per regular alguns efectes de la turistificació a finals del segon mandat de Joan Ribó, encara que algunes d’aquestes s’han aturat o revertit amb el canvi de govern, com com la taxa turística o la limitació de pisos turístics a zones especialment massificades. Amb l’increment del malestar ciutadà pels excessos turístics han tractat d’oferir una alternativa a l’aposta pel turisme massiu del PP, tant a la capital com al conjunt del País Valencià, amb propostes com la moratòria de llicències de pisos turístics, la declaració de València com a ciutat tensionada per poder topar els preus del lloguer, tal com preveu la Llei d’Habitatge –mesura a la que el PP s’oposa frontalment-, un Pla per a restringir «de manera dràstica» els apartaments turístics amb un règim sancionador, un registre obligatori i una taxa progressiva per als propietaris i, finalment, amb la modificació del Pla General d’Ordenació Urbana.
