L’autoconsum elèctric, sobretot de solar fotovoltaica ha fet una autèntica explosió els dos darrers anys. L’increment de la factura de la llum, l’augment de la consciència ambiental i els paquets d’ajudes a la instal·lació han aconseguit que les plaques solars es multipliquen als nostre terrats. Al País Valencià, a finals del 2022 ja hi havia 605 megawatts en potència instal·lada amb més de 46.000 equips. El 2019 eren només cinc megawatts. En el conjunt de l’estat espanyol, el creixement exponencial ha provocat que la potència instal·lada es duplique cada any i des de la Generalitat asseguren que a aquest ritme se superaran els objectius europeus pel 2030. De fet, ara mateix ja s’hauria instal·lat la meitat d’aquesta xifra.
Tot i aquest enorme esforç col·lectiu, molts experts asseguren que aquesta no serà suficient per cobrir la demanda elèctrica. I encara menys si aquesta creix tal com s’espera que faça durant el procés de descarbonització de l’economia, i per açò cal el suport de les grans empreses energètiques que construïsquen megaparcs solars. Uns megaparcs que tenen un gran impacte en el món rural i, fins i tot, en la seguretat alimentària.
La paradoxa és que aquestes mateixes grans empreses que són imprescindibles per a realitzar amb èxit i a temps la transició energètica són les mateixes que estan obstaculitzant l’altra pota de l’autoconsum que podria convertir aquesta alternativa, sinó en definitiva, si en un actor de primer ordre en la generació elèctrica: l’autoconsum col·lectiu. Això almenys és el que assegura un detallat informe elaborat per la plataforma Nou Model Energètic, que treballa per una transició energètica «socialment justa i ambientalment sostenible».
La pota coixa
Fins al moment –i sempre segons aquest estudi-, el creixement de l’autoconsum s’ha donat en el sector industrial (el 47% de totes les instal·lacions el 2022), residencial (32%) i comercial (20%). Però només l’1% de la potència instal·lada correspon a l’autoconsum col·lectiu. De fet, aquest bloqueig té conseqüències en el resultat. Així, mentre el 67% de la població viu en habitatges plurifamiliars, només l’1% de les plaques residencials estan instal·lades en aquests edificis. En canvi, el 99% es troben en cases unifamiliars, que no soles són residència del 33% de la població, sinó que a més són els sectors socials amb més poder adquisitiu. Així, aquest desequilibri té també una lectura social, ja que la classe treballadora es veu exclosa dels beneficis de la transició energètica, que que en mans quasi exclusivament de les classes altes i mitjanes.
Per a la plataforma Nou Model Energètic, desplegar les energies renovables en les edificacions plurifamiliars és imprescindible per aconseguir un model de producció elèctrica «més descentralitzat, democràtic i sostenible», a més que contribuïsca a reduir la pobresa energètica.
El principal problema, però, són les grans empreses energètiques.
«Encara que la normativa permet instal·lacions amb excedents o col·lectives, la realitat és molt diferent al que trobem al BOE –expliquen des de Nou Model Energètic-. I la raó la trobem en les dificultats per part de les empreses distribuïdores per activar els autoconsums col·lectius i procés d’accés i connexió a la xarxa».
De fet, segons l’informe citat, aquestes dues qüestions serien «els principals frens al desenvolupament de l’autoconsum». I són barreres imposades per les distribuïdores. «A la pràctica, això es tradueix en terminis de temps inassumibles per als processos de tramitació i pressupostos impossibles per a la connexió a la xarxa». Al País Valencià, la distribució elèctrica es troba en mans exclusives d’Iberdrola.
Els autors de l’informe haver detectat més de 500 casos d’autoconsum individual i col·lectiu bloquejats arreu de l’estat espanyol, i que sumarien un total de 3,58 megawatts.
Entre els mecanismes de les distribuïdores, l’estudi destaca la «dilació indeguda en la tramitació d’expedients; l’obligació de realitzar modificacions a l’enllaç a la xarxa injustificades i abusives; imposició d’obligacions sense suport legal, anul·lació improcedent d’expedients; endarreriments en les visites tècniques; irregularitats en la facturació, lectura i compensació, i no establiment de canals d’informació i reclamació».
Des de la plataforma també assenyalen altres limitacions, sobretot legislatives, com el límit de potència de 100 kilowatts per a l’autoconsum o els dos quilòmetres de distància màxim de la instal·lació. Una canvis regulatoris que, al seu torn, també es veurien obstaculitzats pel lobby de l’oligopoli energètic.
Comunitats energètiques: la solució valenciana
Al País Valencià, durant el darrer any s’han constituït ja més de mig centenar de comunitats energètiques locals, en un procés liderat per la societat civil i que ha comptat amb el suport de nombrosos ajuntaments i altres institucions.
Les comunitats energètiques tenen l’avantatge d’abaratir enormement la inversió que ha de fer la família i també que permet participar a persones o empreses que no tinguen un terrat propi. N’hi ha de diferents tipus, encara que en molts casos han aprofitat cobertes cedides per ajuntaments. En altres han estat les comunitats de propietaris les que s’han organitzat.
Aquest procés, però, s’ha vist alentit i dificultat per les barreres denunciades a l’informe. Per açò, els seus autors reclamen que «es garantisca un procés transparent, senzill, racional i digital, així com constant en el temps, evitant la implantació unilateral de nous requeriment o tramitacions per part de les companyies distribuïdores i comercialitzadores».
