Jordi Vizcaino ha alertat que l’escalada bèl·lica amb l’Iran ja té efectes sobre l’economia quotidiana i pot colpejar de nou les economies domèstiques amb un augment del combustible, de la factura elèctrica i del preu dels aliments. En una nova entrega del pòdcast Financerament, l’analista ha defensat que el conflicte internacional no només té conseqüències geopolítiques, sinó que també impacta directament en “la nostra butxaca” i en la capacitat d’arribar a final de mes.
Vizcaino ha explicat que el primer efecte ja és visible en el preu dels carburants. “Les conseqüències directes [són] que ha pujat l’energia”, ha resumit, abans d’afegir que això pot dur a una nova cadena d’increments en sectors molt diversos. Segons ha exposat, si puja el petroli, també augmenta el cost del transport, de la logística i de la producció agrària, un fet que acaba repercutint en el conjunt del consum. “Si puja el transport i puja el gasoil o el tractor, i a partir d’ací s’encadena, inclús també tots els fertilitzants agrícoles venen d’allà”, ha assenyalat.
Jordi també ha advertit que una pujada del gas i del petroli podria traslladar-se a la factura de la llum, especialment en un context energètic encara inestable. En aquest sentit, ha recordat que mecanismes com “l’excepció ibèrica” van servir per a contindre els preus en episodis anteriors i ha insinuat que mesures d’aquest tipus podrien tornar a ser necessàries si el conflicte s’allarga. “Això sí que ens pot afectar directament a la pujada de llum”, ha remarcat.
L’analista s’ha mostrat crític amb les receptes generals, com ara les rebaixes lineals dels impostos o de la gasolina. A parer seu, aquestes mesures acaben beneficiant tant qui pateix de veritat la crisi com les rendes altes i, a més, de vegades són absorbides per les grans distribuïdores. “Jo crec que la típica bateria d’unes mesures econòmiques és errònia”, ha afirmat. Sobre la rebaixa dels 20 cèntims en els carburants, ha sigut especialment contundent: “Es va baixar la gasolina i s’ha demostrat que n’hi va haver [empreses] que se la van menjar”.
Per contra, Vizcaino ha apostat per ajudes directes i selectives a les persones i sectors que més poden patir l’impacte de la crisi. La seua proposta passa per reforçar els bons socials i orientar millor les subvencions per a evitar que els beneficis públics acaben també en mans de qui no els necessita. “Donar un abonament social directament a la gent” seria, segons ha defensat, una fórmula “més efectiva” que una simple baixada de l’IVA.
Jordi ha dedicat també una part de la conversa a qüestionar el relat institucional sobre la classe mitjana i les deduccions fiscals. Ha criticat que es considere renda mitjana ingressar 60.000 euros anuals i ha reivindicat una lectura més vinculada a la realitat material de la majoria social. “Una persona que cobra 60.000 euros a l’any, en quin món viuen que pensen que és renda mitjana?”, s’ha preguntat. I ha reblat el seu argument amb una idea de fons: “Són classe treballadora”.
El debat ha deixat una conclusió clara: el conflicte amb l’Iran pot tindre una traducció immediata en la vida de la gent corrent, especialment en un context en què moltes famílies continuen sense marge. “La gent no arriba a final de mes”, ha insistit Jordi, que ha reclamat mesures més afinades i pensades per a protegir “les persones que van justetes”.
1
