L’estat espanyol és el tercer de la Unió Europea, un any més, en sol·licituds d’asil, només per darrere d’Alemanya i França, amb 118.842 persones demanant un refugi segur. En canvi és el tercer, però per la cua, en resolucions favorables –només per davant de Malta i Xipre- amb un 16,5%. En canvi, la mitjana europea és del 38%.
Aquestes són xifres extretes de l’informe anual de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat del País Valencià (CEAR-PV), que el va presentar ahir a la vesprada a València.
L’informe, però denuncia un fet potser encara més greu en la «solució» espanyola a la qüestió de les sol·licituds d’asil: el caos burocràtic. CEAR-PV denuncia que hi ha milers de per sones –la xifra real és impossible de saber- que no poden arribar a formalitzar la petició d’asil senzillament perquè no poden accedir a la cita prèvia amb l’administració, primer i indispensable tràmit de tot aquest tortuós laberint burocràtic.
Des de fa anys que les organitzacions de drets humans reclamen acabar amb les deficiències del sistema de cita prèvia per sol·licitar asil, ja que actualment, asseguren «condemna a un llimb legal a milers de persones que esperen una mitjana de sis o huit mesos para poder formalitzar la petició de protecció internacional». Es denuncia que hi ha 122.000 expedients en espera d’una resolució, la majoria durant mesos, però alguns fins i tot anys, una situació que incompliria tots els terminis legals. I en aquest cas estem parlant dels refugiats que han tingut la «sort» de poder demanar la cita prèvia i entrar dins el sistema de peticions.
«Es urgent augmentar la disponibilitat i agilitzar l’assignació de cites. El registre ha de ser immediat i mai superior als terminis d’entre tres i sis dies. En aquests moments s’estaria vulnerant la Directiva Europea de Procediments», assenyala Jaume Durà Responsable Jurídic de CEAR a València.
L’exemple d’Ucraïna
Des de CEAR es demana que l’estructura organitzada per donar resposta a les necessitats dels refugiats ucraïnesos es mantinga per sempre i per a qualsevol nacionalitat. En aquest sentit, destaca que els Centres de Recepció, Atenció i Derivació (CREADE), oberts per donar resposta a l’emergència ucraïnesa «han donat molt bon resultat» i que haurien de transformar-se amb «finestretes úniques d’asil on les persones sol·licitants de protecció puguen registrar-se, documentar-se i accedir al procediment».
La situació d’Ucraïna va demostrar, per aquesta ONG, que «amb voluntat política es pot acollir i garantir els drets en temps rècord».
Un exemple positiu que contrasta amb el drama de la tanca de Melilla ara fa un any, on varen morir 37 persones, 77 continuen desaparegudes i unes altres 470 van ser expulsades il·legalment.
Augment de sol·licituds al País Valencià
Pel que fa a les xifres valencianes, des de CEAR destaquen que el País Valencià és el quart territori de l’estat espanyol en número de sol·licituds, amb 7.258, només per darrere de Madrid, Andalusia i Catalunya. Un número que suposa un increment d’un 70% respecte a l’any anterior, que havia estat especialment baix per l’efecte de la pandèmia.
